Crònica d´una cimera interministerial entre els estats espanyol i francés als països catalans
19/11/2006
De bon matí,se sent el brunzir de l’helicòpter que ha de vetllar per la seguretat dels mandataris que han d’arribar a Girona. Ja fa dies que els mitjans de comunicació avisen que la ciutat estarà ocupada per centenars d’agents de diferents cossos policials perquè tot rutlli bé. Garantir la seguretat els amoïna ja que col·lectius, organitzacions polítiques i estudiantils han anunciat mobilitzacions durant la jornada.
Cap a quarts de 10 del matí el barri vell i els seus entorns són literalment ocupats per cotxes patrulla, furgons carregats d’antiavalots, ambulàncies, cotxes oficials, agents uniformats i de paisà i tota la parafernàlia oficial que acostuma a acompanyar les cimeres de caps d’estat i de govern. A les 10 del matí a la plaça del Vi comença un grotesc espectacle que evoca vells temps: honors militars i caps d’estat desfilant entremig de regidors que els cau la baba i algun curiós. L’estètica i la metodologia emprada em recorda les visites del Generalíssimo a la ciutat.
Més tard, cap a dos quarts d'onze hi ha un embolic considerable pels volts de la Fontana d’Or. Allí s’hi reuneixen els dos mandataris en el marc d’una trobada organitzada pel CIDOB. Sembla ser que uns operaris municipals han retirat una pancarta del balcó de l’ADAC on es podia llegir “Ni França ni Espanya, Països Catalans”, pel que sembla les autoritats no estaven disposades a assumir dissidències en el si dels Països Catalans, no fos cas que ambdós estats reunits a Girona s’ofenguessin! Des de la CUP esperem i així ho manifestarem, que l’esmentat exercici antidemocràtic tingui conseqüències polítiques i algú assumeixi responsabilitats per un afer tant greu.
A continuació, cap a les dotze s’han aplegat uns centenars d’estudiants convocats pel SEPC, on els Mossos d’esquadra han esgrimit la seva ja tristament habitual prepotència davant d’un grup de persones que es manifesten, fet normal en qualsevol societat democràtica, malgrat que a alguns això els costa d’entendre. A sobre d’haver obligat als estudiants a manifestar-se en un indret allunyat del centre de la ciutat (la convocatòria estava prevista a la plaça Catalunya) el cos dels Mossos d’esquadra es dedica a intimidar als joves
Posteriorment, els mandataris i tota la corrua de diplomàtics, personalitats, agents de seguretat de paisà (que n’hi havia, i molts!) i llepons varis, es dirigeixen cap a Sant Pere de Galligants, al cor mateix de la Girona monumental i allí dinen. I no us penseu que fan un menú com qualsevol persona normal, no!. Ells fan un àpat de disseny, cortesia del Celler de Can Roca, no fos cas que els senyorets no quedin ben servits! Total, si ho paguem els vilatans tot plegat!
A mitja tarda, foto de família als peus de la catedral. I presa de decisions sobre qüestions estratègiques que afecten ambdós estats, això si, al marge queden aquesta colla de catalans tant rebels que sempre es queixen! I sobre el tema estrella, ningú té nassos de ser impopular i dir com i quan es farà la famosa línia de 400 KV, ara ho eleven a la UE i llestos, ja s’han tret la patata calenta del damunt. Per això des de la CUP estem convençuts i convençudes que la manifestació de rebuig a la línia de Molt Alta Tensió celebrada el passat diumenge 12 d’octubre a la ciutat va ser molt útil ja que va servir per visualitzar el rebuig popular que genera aquesta faraònica infraestructura del tot innecessària. Cal continuar les mobilitzacions
A les 8 del vespre, enmig d’un desplegament policial desmesurat, comença la segona mobilització convocada per diferents col·lectius entre ells la CUP, sota el lema ”Els Països Catalans per l’Europa dels pobles i dels treballadors i treballadores”. Hi ha un desplegament impressionant de periodistes i mitjans de comunicació i agents de la policia de “paisà”. Sembla ser que el clima que s’ha generat en les últimes jornades, avisant de la possible presència de manifestants “ultraradicals” que poden provocar aldarulls no està donant els resultats esperats. Moltes càmeres enregistrant i cap incident, quina llàstima, pensen alguns periodistes. Només se senten cants i lemes: “Ni Espanya, ni França, Països Catalans” o bé “No a la Mat, ni aquí ni enlloc”, entre d’altres.
Carrers tallats, cotxes enretirats per la grua municipal, manca d’informació als veïns, retallada de drets de manifestació i reunió, ocupació dels carrers per centenars d’efectius policials, botiguers empipats, intimidacions policials, despeses milionàries... Això si, per unes hores la ciutat de Girona s’ha situat en el mapa d’Europa i a hores d’ara Girona és més coneguda internacionalment. Però nosaltres pensem que tot plegat no justifica ni la retallada de drets ni l’ocupació policial dels carrers de la nostra vila.
Girona, 17 de Novembre de 2007