Desprotegits de l'especulació

El diari el Punt del passat 15 de febrer anunciava en portada que els promotors i constructors d’edificis a Girona demanaven pujar els preus dels pisos de protecció oficial. S’ha de recordar que dins del mercat immobiliari, aquests pisos són els més econòmics i, per tant, els més assequibles per a la majoria de la població. Aquesta il·legítima demanda es va fer a l’auditori de La Caixa, durant una conferència que va comptar amb el director general d’Urbanisme. La banca, la classe política i els especuladors com sempre junts de la mà. Els ciutadans indefensos com sempre. I és que realment tot plegat sembla un acudit de mal gust. Els “pobres” constructors diuen que el preu actual del metre quadrat de protecció oficial (a Girona 1263 €) “no els permet cobrir costos”. Als Països Catalans suposadament l’habitatge és un dret, però la realitat ens demostra dia rere dia que assolir aquest és més difícil, i els què més profit treuen de la situació, demanen poder treure’n encara més. Realment, l’avarícia de segons qui no té límits.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular- CUP de Girona exigim als responsables de la direcció general d’Habitatge amb els quals es reunirà el gremi de promotors, no accepten cap de les seves demandes. De fet, ens sembla una vergonya el simple fet de rebre’ls sense que abans facin una rectificació pública de les seves declaracions. L’habitatge, actualment ha passat a ser un problema i no un dret. Un problema que afecta directament a molts gironins i gironines que han de fer l’ impossible per poder arribar a final de mes pagant hipoteques i lloguers abusius. Però sembla que encara hi ha gent a la què aquest fet no importa, a la què sols interessen els seus propis beneficis i augmentar així la seva riquesa.

Així, des de la més profunda indignació, però amb les nostres conviccions més fermes que mai, la CUP seguirem denunciant aquests insults als treballadors i treballadores. Aquesta falta de sensibilitat per part d’aquells que especulen amb el territori i amb les nostres vides, ens porta a seguir creien en l’habitatge com un dret i no, com a alguns agradaria, un privilegi.