Jordi Navarro i Morera, portaveu de la CUP Girona



Pensem que la unitat de les hortes de Santa Eugènia i les ribes del Ter es mereix la cooperació entre els municipis de Girona, Salt i potser Bescanó i Sant Gregori per articular figures de protecció efectives per a la gestió d 'aquest important pulmó verd de l' àrea metropolitana



D' un temps ençà, a Girona ha renascut el moviment veïnal. Ho ha fet esperonat per les múltiples amenaces que planen damunt un espai emblemàtic. Les hortes de Santa Eugènia formen part del patrimoni històric i cultural del conjunt de la ciutadania gironina i saltenca. Potser per això la reacció popular ha estat tan reeixida.

Actualment, l' espai conegut popularment com a hortes de Santa Eugènia ocupa una superfície d' unes 40 hectàrees conreades i enllaça amb la zona de riba del riu Ter. D' altra banda, la unitat biogeogràfica que conforma l' espai va més enllà dels límits de Girona i s' escampa per tot el municipi adjacent de Salt. Fa un parell de dècades la zona d' hortes ocupava una extensió molt major. Eren unes 60 hectàrees, que amb el pas del temps i el creixement de la ciutat de Girona s' han reduït a la mida actual.

En aquesta progressió a la baixa de la superfície d' hortes ha influït el monstre de l' especulació, que no respecta ningú que se li posi al davant. Així, diferents projectes urbanístics i l' estat d' abandonament creixent que hi ha a la zona, comprometen ara el futur d' aquesta valuosa àrea agrícola i natural.

Si les agressions urbanístiques són negatives per a l' equilibri ambiental de la zona, també les repercussions socials es faran notar, ja que a les Hortes troben espai de lleure nombroses persones del barri. Molt ens temem que els gestors de l' Ajuntament de Girona no tenen prou en compte l' important paper que juga aquesta zona des d' un punt de vista cívic.

La posició oficial que mantenen els representants de l 'equip de govern de l 'Ajuntament de Girona és que les hortes «ja estan protegides» i no accepten que veïns, entitats o partits polítics qüestionin aquesta suposada protecció. Des de la CUP no entenem aquesta actitud tan tancada. Nombrosos estudis denuncien que les hortes necessiten una protecció més acurada i efectiva. Nosaltres, a més, demanem menys ambigüitat. També pensem que la unitat de les hortes i les ribes del Ter es mereix la cooperació entre els municipis de Girona, Salt i potser Bescanó i Sant Gregori per tal d' articular figures de protecció efectives per a la gestió d' aquest important pulmó verd de l' àrea metropolitana de Girona.

En aquest sentit, fa temps que hem emprès mobilitzacions en defensa de les hortes, reclamant que es redacti amb urgència l' anomenat pla especial de protecció de les hortes, que ja preveu el pla general d' ordenació de Girona i que per diverses raons l' equip de govern encapçalat pel PSC no ha considerat una prioritat. Aquest pla, a hores d’ara, no ha estat redactat.

Així mateix, i arran de la creació de la Plataforma en Defensa de les Hortes i les Ribes del Ter -que engloba nombroses entitats i persones de Salt i Girona- és evident que els representants institucionals hauran de cedir en alguns punts i atendre les demandes i reivindicacions de la plataforma; entre elles el dret a la participació. Estem convençuts que l' esforç i lluita de les persones que s' estimen la natura i les hortes no serà en va.

Amb tot, ens congratulem per la formació d' aquest renascut moviment veïnal a la nostra ciutat. Així mateix, és significatiu que a nombrosos indrets dels Països Catalans hagin sorgit infinitat de plataformes per defensar el patrimoni natural. Un patrimoni que, com aquí, arreu ha de fer front a múltiples amenaces.