Se ganó, ganamos una democracia por la lucha de unos cuantos, ganamos un estado de derecho, ganamos en definitiva, pero haciendo una retrospectiva diría que volvemos al pasado, la gente comprometida de entonces subió hasta lo alto, y los encarcelados salieron de sus prisiones y se hicieron gobernantes.

No puedo creer que aquellos que en otro tiempo estuvieron perseguidos por decir lo que pensaban, por no retractarse de sus ideas, por predicar un estado social y progresista, hoy den la espalda a aquellos que desde que tuvimos la edad les hemos votado, dan la espalda a los que les ponen en el poder, por una sociedad y un gobierno justo. Mentiras, y más mentiras.

El fascismo se ha vuelto a implantar en España, la ley del dinero es la que gobierna a nuestros gobernantes. ¿Cuantas veces hemos oído aquello de NO A LAS PRIVATIZACIONES?, ¿que queda de todo aquello? Nos vendieron la moto con sus palabras bonitas, y se quedaron con nuestras vidas, nos manejan a su antojo. ¿Que debe pasar por la cabeza de la alcaldesa?

Me votasteis, si, pero no me importa, me enriquecéis, pero no me importa, me comprometí, si, pero no me importa, porque tengo el bolsillo lleno, porque si favorezco a quien tiene el dinero, me enriquezco más, ¿que hay explotación? bueno miraré para otro lado.

El fascismo hoy se llama PP, PSOE, etc. Hoy he abierto por fin los ojos y me he dado cuenta que estaba equivocada, pensé que la juventud de hoy era insolidaria, y probablemente no ande desencaminada, pero está soplando últimamente un viento fresco, que me atrae, me da confianza y creo que es el que puede mantener a raya a aquellos que olvidaron su lucha, a aquellos que se asociaron con el poderoso olvidando al pueblo, este aire fresco que viene del este me habla de solidaridad con el oprimido, de compromiso con la tierra y con las causas justas.

Quiero dar las gracias a la CUP por su apoyo en nuestra lucha, y pedirles que no nos olviden cuando estén arriba, que no se dejen prostituir como han hecho los otros partidos de izquierdas, que se mantengan íntegros, que al fin y al cabo eso es lo que da satisfacción en la vida, la certeza del deber cumplido y de haber llegado hasta el fin en los compromisos adquiridos.

La Sra. Anna Pagans está coleteando como pez en el anzuelo en sus últimos días de reinado, por eximirse de este conflicto y no querer estar a la altura de las circunstancias, cosa que por otro lado es reiterativo en su forma de gobernar.

En cuanto a las limpiadoras de Clece seguiremos hasta el final, ya sean cincuenta días o sesenta días, pero seguiremos, no por cabezonería, sino por dignidad, que es lo que pedimos desde el principio. Lo que se está haciendo con nosotras no tiene nombre, o quizás si. ¿Cómo se puede llamar a una huelga que es vulnerada día a día? Como se puede calificar el hecho de que se hagan oídos sordos a nuestras reivindicaciones, que directamente se pase de nosotras como si tuviésemos una rabieta y tuvieran que dejarnos hasta que se nos pase. Señores, somos adultas, sabemos lo que pedimos y lo que queremos, por eso sabemos que nuestra lucha es digna, al igual que otros colectivos, como médicos, profesores, personal aeroportuario, azafatas del AVE, astilleros, etc., Continuaremos hasta el final.

Quiero aclarar ante todo, que somos trabajadores en lucha, que no estamos en contra del ciudadano, que si esperamos la solidaridad del pueblo, es porque también nosotros somos pueblo. Con respecto a las incomodidades que les estamos ocasionando les pedimos disculpas, pero como ya se sabe, en toda lucha hay daños colaterales, que al fin y al cabo son los que presionan para que se solucionen los conflictos.

Una trabajadora

CARTA EN CATALÀ

Que les treballadores de l' empresa Clece S.A. estem en vaga indefinida des del dia 5 de març, és notícia ben sabuda, i que a la excelentíssima alcaldessa la Sra. Anna Pagans això li importa un rave, també ho és, però no defallirem en la nostra lluita fins que una empresa com Clece que s’enriqueix amb l' explotació de les seves treballadores, ens escolti.

Estem decidides a arribar fins al final. Quan miro al meu voltant, no puc creure el que veig, gent que tomba la cara davant la injustícia, gent que passa per alt tot el que aquest país ha hagut de patir des de l' any 36, no puc creure que tinguem tan poca memòria com per a no recordar als que van haver de sortir del país perquè lluitaven per una democràcia, perquè lluitaven contra el feixisme, perquè lluitaven contra l' opressió d' una dictadura.

Que va passar amb la seva lluita?. Es va guanyar, vam guanyar una democràcia per la lluita d' uns quants, vam guanyar un estat de dret, vam guanyar en definitiva. Però fent una retrospectiva diria que tornem al passat, la gent compromesa de llavors va pujar fins al capdamunt de les institucions, i els empresonats van sortir de les presons i es van fer governants. No puc creure que aquells que en altre temps van estar perseguits per dir el que pensaven, per no retractar-se de les seves idees, per predicar un estat social i progressista, avui donin l' esquena a aquells que des que vam tenir l' edat per fer-ho els hem votat, donen l' esquena a aquells que els vam posar en el poder, per una societat i un govern just.  Mentides, i més mentides. El feixisme s' ha tornat a implantar a Espanya, la llei dels diners és la que governa als nostres governants.

Quantes vegades hem escoltat allò de NO A LES PRIVATITZACIONS?, que queda de tot allò? Ens van vendre la moto amb les seves paraules boniques, i es van quedar amb les nostres vides, ens manegen al seu antull. Que ha de passar pel cap de l' alcaldessa? Em vau votar, si, però no m' importa, m' enriquiu, però no m’ importa, em vaig comprometre, si, però no m' importa, perquè tinc la butxaca plena, perquè si afavoreixo a qui té els diners, m' enriqueixo més, que hi ha explotació? bé miraré cap a un altre costat.

El feixisme avui es diu PP, PSOE, etc. Avui he obert per fi els ulls i m' he adonat que estava equivocada, vaig pensar que la joventut d' avui era insolidària, i probablement no vagi tan desencaminada, però està bufant últimament un vent fresc, que m' atreu, que em dóna confiança i crec que és el que pot mantenir a ratlla a aquells que van oblidar la seva lluita, a aquells que es van associar amb el poderós oblidant al poble, aquest aire fresc que ve de l' est em parla de solidaritat amb l' oprimit, de compromís amb la terra i amb les causes justes.

Vull donar les gràcies a la CUP pel seu recolzament en la nostra lluita, i demanar-los que no ens oblidin quan estiguin a dalt, que no es deixin prostituir com han fet els altres partits d' esquerres, que es mantinguin íntegres, que al cap i a la fi això és el que dóna satisfacció en la vida, la certesa del deure complert i d' haver arribat fins a la fi en els compromisos adquirits. 

La Sra. Anna Pagans està revoltant-se com peix en l' ham en els seus últims dies de regnat, per eximir-se d' aquest conflicte i no voler estar a l' altura de les circumstàncies, cosa que d' altra banda és reiteratiu en la seva forma de governar. Pel que fa a les netejadores de Clece seguirem fins al final, ja siguin cinquanta dies o seixanta dies, però seguirem, no per tossuderia, sinó per dignitat, que és el que demanem des del principi.

El que s' està fent amb nosaltres no té nom, o potser si. Com es pot anomenar a una vaga que és vulnerada dia a dia? Com es pot qualificar el fet que es facin els ornis a les nostres reivindicacions, que directament es passi de nosaltres com si tinguéssim una rabieta i haguessin de deixar-nos fins que se' ns passi. Senyors, som adultes, sabem el que demanem i el que volem, per això sabem que la nostra lluita és digna, igual que altres col.lectius, com metges, professors, personal aeroportuari, hostesses de l' AVE, treballadors de drassanes, etc., Continuarem fins al final.

Vull aclarir abans de res, que som treballadors en lluita, que no estem en contra del ciutadà, que si esperem la solidaritat del poble, és perquè també nosaltres som poble. Pel que fa a les incomoditats que estem ocasionant a la ciutadania els demanem disculpes, però com ja se sap, en tota lluita hi ha danys col.laterals, que al cap i a la fi són els que pressionen perquè se solucionin els conflictes.

Una treballadora.