Segons dades de la UMAT la recollida selectiva no arriba al 40%. També ha augmentat de forma alarmant el nombre d'impropis, i la recollida d’envasos ha disminuït un 22%. La CUP titlla de “fracàs” la política ambiental del govern de CiU i la gestió del regidor Jordi Fàbrega

La CUP de Girona ha fet una breu anàlisi de les dades publicades a l'observatori de la UMAT (Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial). Segons els càlculs de la formació a partir d’aquesta informació, el nombre de tones de residus recollits de forma selectiva no arriba al 40%, la qual cosa contradiu les dades fetes públiques recentment per part de l’àrea de Sostenibilitat. Segons aquestes mateixes dades facilitades per la UMAT i disponibles al web municipal, l'increment de residus generats ha estat de 625 tones i el rebuig no s'hauria reduït ni un 10%.

Augment alarmant d'impropis

Malgrat que en la informació que ha difós l'Ajuntament de Girona no es donen les dades reals de recollida d’orgànica, a partir de les xifres d’increment de la recollida selectiva s’adverteix que els impropis es multipliquen per 6. Així, el percentatge d’impropis hauria passat d'incrementar entre un 6 i un 7% al 2012, a un 20% l’any 2014.

Aquest fet demostra que la reducció de la mida de les boques dels nous contenidors no ha servit per reduir el nombre d’impropis, la qual cosa posa en qüestió un cop més la gran inversió que l’equip de govern de CiU va fer per canviar el parc de contenidors de la ciutat. En aquest sentit, el fet de posar contenidors de mida superior per a l’orgànica i una manca total de campanyes informatives ha suposat a la pràctica que alguns ciutadans acabin abocant de tot al contenidor de recollida selectiva orgànica.

A Girona els actuals contenidors estan mal identificats, són massa grans i poc adequats a les característiques de cada fracció. Per tant, són poc aptes per a l'objectiu final, que ha de ser incrementar la recollida selectiva neta d'impropis. Així, es pot afirmar que els actuals contenidors a part de ser cars no estan correctament adaptats a les característiques de cada fracció.

Si a aquest fet s’hi afegeix que el sistema que s'ha implantat al Barri Vell no ha estat objecte d'una bona campanya informativa i pedagògica, es pot afirmar que la política de tractament de residus del govern de CiU és antiquada i profundament insensible des d'un punt de vista ambiental.

Dades sobre la FORM (Fracció Orgànica de Residus Municipals)

L'any 2013 es van recollir 5.061 tones de matèria orgànica amb un 6% d’impropis, és a dir 4.757 tones netes. L’any 2014, 7.500 tones i amb un 20% d'impropis (un augment del 14%)  és a dir menys de 6.000 tones netes. Havent incorporat la recollida del Barri Vell aquest increment no és significatiu. Així doncs, la recollida d’orgànica no augmenta, sinó que el nou model de contenidors crida a abocar-hi qualsevol residu, la qual cosa provoca que l’orgànica ben separada dels ciutadans s’embruti.

Aquest fet té una evident repercussió econòmica. Per cada tona d’orgànica que es recull amb menys d’un 15% d’impropis l’Ajuntament ingressa uns recursos que permeten contrarestar la despesa associada a la gestió de residus i per tant, reduir la taxa d’escombraries que paguen les gironines i els gironins. L’any 2013 aquest ingrés va ser d’uns 90.000 euros, ja que el percentatge d’impropis no va superar el 15%. Per contra, l’any 2014 aquest ingrés ha estat de 0 euros. A més, quan se supera el 20-30% d’impropis, la planta de compostatge no accepta aquesta orgànica recollida i s’ha de portar a l’abocador o a la incineradora. Cada vegada que passa això l’Ajuntament perd 80 euros per tona, per la qual cosa aquest any 2014 es poden haver perdut uns 200.000 euros.

Fraccions de vidre i cartró

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2012 es van recollir 1.899 tones de vidre; l’any 2013 1.715 tones; i aquest 2014, 1.898 tones. Havent incrementat la generació de residus, segons dades exposades anteriorment, el percentatge de vidre recollit sobre el total, es manté. El 2013 va ser d’un 4,5% i, segons les dades publicades el 2014, amb la generació que s’afirma es manté en aquest 4,5%. Tot i així caldria saber quin ha estat el nivell d’impropis per poder valorar exactament aquestes dades.

En el cas del paper i el cartró les tones totals recollida s’han reduït un 3%. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2012 es van recollir 2.939 tones; el 2013 2.401 tones; i aquest any 2014 s’afirma que s’han recollir 2.083 tones. Per tant, si la generació de residus ha incrementat, el percentatge sobre el total dels residus generats ha baixat d’un 6,4% el 2013, a un 5% el 2014.

Fracció d'envasos lleugers

Aquest 2014 s'han recollit 1.386 tones d'envasos lleugers. Una reducció de 407 tones respecte l'any anterior (22%). Això significa que els nous contenidors amb la boca més reduïda han estat un fracàs en termes tècnics per a la fracció d'envasos. Un fracàs ecològic i un fracàs econòmic perquè la producció i consum d'envasos lleugers (refrescos, làctics, briks i envasos diversos) ha augmentat. Per tant, la majoria van a parar a d'altres fraccions o bé al rebuig i consegüentment a la incineradora de residus urbans o bé als abocadors controlats.

Un model obsolet i una inversió milionària nefasta

Tenint en compte totes aquestes dades, i amb un reducció del 22% dels envasos recollits, es pot afirmar que la recollida selectiva neta no supera el 35%. L’any 2010 era del 40%, el 2011 del 39%, el 2012 es va mantenir, el 2013 del 37,7% i amb la inversió milionària de canvi de model, el 2014 s’ha arribat al 35% de recollida selectiva.

Un model obsolet, una inversió milionària, amb una hipoteca de servei a 8-10 anys i unes previsions d’increment del cost de rebuig que la ciutat de Girona no està preparada per afrontar. Uns costos que els ciutadans i ciutadanes de Girona paguem amb les nostres taxes que cada trimestre ens abona l'ajuntament.

Cap a un canvi de model

Per més maquillatge de les dades que faci el govern de CiU els fets demostren que el cost en termes econòmics i ambientals d'aquest model conservador i ineficient és molt elevat. Des de la CUP fem una crida a replantejar el model que s’aplica a la ciutat des de fa dècades, i avançar cap a fórmules més eficients, netes, sostenibles, democràtiques i modernes a l'estil del que ja s'està fent en d'altres municipis de Catalunya o en d'altres països europeus com Suècia, Alemanya o el País Basc. Considerem que és urgent implementar sistemes com ara el SDRE, la bossa taxa, l'autocompost, la recollida porta a porta, la venda a granel i l'envàs reutilitzable; i potenciar que la necessària educació ambiental adreçada a empreses, administracions i ciutadania en general.