Actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra en una manifestació a Barcelona


Aquest passat diumenge 17 de juny, un seguit d’organitzacions i col·lectius antirrepressius catalans, van convocar una manifestació que sota el lema La repressió mai ens aturarà les ales, pretenia circular pacíficament pels carrers de Barcelona per tal de denunciar l’escalada absolutament desproporcionada d’agressions policials (darrerament i fonamental per part dels Mossos d’Esquadra, l’anomenada policia “catalana”), i que va rebre el suport i l’adhesió d’un gran nombre d’organitzacions i col·lectius socials, entre d’ells, la Coordinadora Obrera Sindical – COS.



Malgrat que en tot moment la concentració fou pacífica, l’actuació policial va mantenir segrestades ,a les més de 300 persones que s’hi van combregar, durant més de dues hores i mitja. A més de tot el muntatge, pagat amb els nostres impostos, i la parada de feres que va significar el desmesurat nombre de Mossos, Antiavalots, secretes... que allà foren plantats per la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, per tal d’impedir el dret (teòricament fonamental) a la llibertat d’expressió.



Davant d’aquesta vergonyosa actuació per part, no només dels cossos policials autonòmics, sino també i fonamentalment del govern de la Generalitat i de la seua Conselleria d’Interior, des de la COS (sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional) manifestem:



- Que l’actuació dels antiavalots i de la secreta dels Mossos ha estat del tot desmesurada i amb una violència que frega el feixisme, mitjançant el segrest, la intimidació, l’insult i l’agressió directa de persones desprotegides.



- Que malgrat que aquesta “escalada repressiva” té una fonamentació, origen i responsabilitat totalment política i depenent del govern de la Generalitat, això no pot servir per restar responsabilitat als propis Mossos en les agressions. Allò de que la policia són “treballadors d’uniforme” és una il·lusió i una absoluta falsedat. Aquests senyors i senyores serveixen les lleis i la “democràcia” que ens ha estat imposada. No podem, ni devem oblida, que mentre a casa nostra ens tanquen fàbriques, en força ocasions amb il·legalitats manifestes, aquests “treballadors d’uniforme”, en compte de perseguir els responsables d’aquestes irregularitats, ataquen als i a les treballadores que fan el que poden per defensar els seus llocs de treball...



- Que el tripartit, i en aquest cas ICV, a través de la seva cadira a la Conselleria d’Interior no fan més que demostrar al servei de qui es troben en realitat. Podran portar moltes caretes d’”antisistema”, d’“esquerres”... però en realitat, no són més que la forma “amable” que te la burgesia principatina de mantenirnos amb el dogall posat. Dissortadament per ells, està apareixent un teixit social dissident, cada cop major i millor organitzat, i que comença a escapar al control del seu teixit d’ONG, sindicats grocs... per això donen el salt a majors nivells de repressió (fins al punt de saltar-se sense cap problema tot allò que tant diuen defensar, de les “llibertats públiques”, el “dret de reunió”, la “llibertat d’expressió”...).



- Aquests mètodes de control, emprats des de fa dècades per les forces d’ocupació espanyoles i franceses (així com pels grups feixistes nodrits pels respectius estats), tornen a sortir al carrer tant els seguiments, les identificacions, les fotografies, etc., com les càrregues, l’utilització d’armament 2 “no reglamentari”, etc. Precisament en un moment de creixent descrèdit del sistema polític en el que ens trobem, i on la pèrduda de drets i llibertats aconseguides amb sang, ha esdevingut normal, gràcies a les traïcions quotidianes de l’”esquerra” (PsoE, Psc, EU, ICV, CCOO, UGT,Erc...)



- Que malgrat el silenci forçat per les institucions i els propis grups empresarials, als mitjans d’”informació”, s’ha de fer una crida als i a les periodistes perque fagin passes valentes i informin d’aquestes situacions. També fou de remarcar el suport i la solidaritat que els i les manifestants vam rebre en més d’una ocasió per part de la gent que per allà hi passava, i que veient la situació absolutament demencial no podia més que mostrar la seua repulsa davant del grau d’autoritarisme del que feien gal·la els mossos.



- Que davant d’aquestes constants agressions, no pot consentir-se més la presència de cap policia, mosso, funcionari de presons, etc., als sindicats de classe. Dins d’una mateixa organització no pot trobar-se el repressor i el repressaliat. No podem consentir aquestes situacions d’esquizofrenia col·lectiva, que no són més que formes diferents de mantenir-nos amb el dogall posat.



En definitiva, contra la repressió, l’única camí que ens queda al Poble Treballador dels Països Catalans és l’organització i la unitat.



Avancem envers la Unitat Obrera i Popular dels Països Catalans.



Barcelona 19 de juny de 2007



Coordinadora Obrera Sindical - COS sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans.



www.sindicat-cos.org                          info-cos@sindicat-cos.org