La CUP vota en contra de l'aprovació definitiva del pressupost, que tira endavant gràcies a l'acord entre CiU i el PSC i amb l'abstenció d'ICV-EUiA

El ple municipal de Girona va aprovar una nova pròrroga de 8 anys de la concessió del servei d'aigües a l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A. (AGISSA). Amb l'aprovació de la pròrroga, que va tirar endavant gràcies als vots favorables de CiU i PP i amb l'abstenció del PSC, es descarta la possibilitat de municipalitzar el servei, tal i com reclamaven la CUP, ICV-EUiA i l'Ateneu Naturalista. En la seva intervenció, la CUP va denunciar un cop més la manca de control i transparència de l'actual model, i va reclamar que la pròrroga fos només d'un any, per tal d'aclarir aspectes de la gestió duta a terme fins ara per AGISSA i poder preparar un pla per municipalitzar el servei durant aquest mandat.

La sessió també va servir per aprovar finalment el pressupost municipal per al 2013. Com ja havia anunciat, la CUP va votar en contra dels comptes municipals, que van tirar endavant gràcies a l'acord de CiU amb el PSC i que també van comptar amb l'abstenció d'ICV-EUiA. La CUP va defensar el seu paper 'transparent, honest i constructiu' en tot el procés de negociació, però va insistir que les diferències amb el model de ciutat plantejat per CiU havien impossibilitat una entesa. En aquest sentit, la formació va defensar la conveniència d'un pressupost 'compromès, atrevit i valent per respondre a la situació d'emergència social que viu la ciutat', i va lamentar que CiU no s'hagués avingut a rebaixar el nombre d'assessors i el sou del gerent, incrementar de manera més decidida les partides d'ocupació o complir l'acord del ple i arribar a l'1% del pressupost en cooperació i solidaritat, entre d'altres.

Les tres auditories que s'han fet en els darrers mesos a l'Ajuntament de Girona també van ser objecte de debat. La CUP es va mostrar perplexa pel fet que els serveis tècnics municipals hagin presentat informes que desautoritzen els resultats dels treballs externs, i va demanar a l'equip de govern que prengui una determinació per acabar amb la confusió actual. La CUP també va apuntar la necessitat d'aplicar mecanismes de transparència en la gestió, per no haver de contractar empreses auditores a posteriori, i va recordar que treballs fets per l'empresa han costat gairebé 40.000€ a l'Ajuntament. En la sessió la CUP també va defensar que l'Ajuntament arribi fins al final en la batalla judicial contra les empreses de telefonia mòbil que es neguen a pagar al consistori per la utilització de la xarxa subterrània en sòl municipal.

En l'apartat de precs i preguntes la CUP va demanar que l'Ajuntament s'afegeixi a la campanya Enllaçats pel Català, i també va reclamar a l'equip de govern que porti al ple l'aprovació del nou Pla d'Igualitat. La formació també va demanar a Puigdemont que rectifiqués per les declaracions del 2011 en què va felicitar els Mossos per les càrregues policials a la UdG, tenint en compte que avui se celebra un judici contra el cap dels mossos responsable de l'operació, i va demanar explicacions a l'equip de govern per l'excessiva presència policial que hi ha hagut en algunes mobilitzacions recents a la ciutat. Els regidors de la CUP també van preguntar per les línies d'autobús, la poda d'arbat a alguns barris de la ciutat i la frontissa de Santa Eugènia, així com per la pressió policial a la Bodega del Barri Vell, el cas d'un treballador municipal en risc de desnonament i sobre les obres del TAV.

La PAH irromp al ple i demana que es declari l'emergència habitacional

Desenes de membre de la PAH van irrompre al ple municipal per reclamar que es declari l'emergència habitacional a la ciutat i que s'aturin immediatament tots els desnonaments. La formació també va protestar contra la decisió de l'Ajuntament d'adquirir dos pisos a la ciutat per evitar desnonaments. La PAH va denunciar que aquesta pràctica no és en cap cas una solució i que és un rescat encobert de les entitats bancàries. Un cop fora del ple, la policia municipal va tancar la portalada del consistori per impedir l'entrada dels activistes pel dret a l'habitatge.