Diem que la Constitució Espanyola és un presó, i algú podria pensar que la comparació és excessiva. El cert és, però, que els paral·lelismes entre una cosa i l’altra són notables.



En una presó ningú no hi és voluntàriament. La constitució en qüestió tampoc no compta amb l’aprovació explícita de les persones a qui afecta. De fet, només una petita minoria de l'actual cos electoral va votar afirmativament a la consulta de 1978. Un referèndum de dubtosa legitimitat democràtica, fet sota l’amenaça del retorn a la dictadura i vigilat de prop pels militars feixistes.

D’una presó tampoc no se’n surt quan un vol. De l'España Constitucional, els catalans i les catalanes no podem prescindir-ne quan ens sembli convenient. L’anomenada Carta Magna nega el dret d’autodeterminació, i atorga a les Fuerzas Armadas, i no a la voluntat popular, la preservació de la unitat de l'Estat espanyol.

I a la presó, ho sap tothom, no s’hi està bé. Com ha quedat demostrat un altre cop en el procés de reforma dels estatuts d’autonomia, l'actual marc legal impedeix de manera manifesta que els ciutadans d’aquest país tinguem els recursos i els instruments jurídics per avançar cap a una societat justa i lliure.



Ningú no vol viure en una presó, i nosaltres tampoc. Volem viure en uns Països Catalans on tots i totes nosaltres decidim què volem ser en llibertat. Per això cal enderrocar la Constitució Espanyola, i qualsevol altre mur que se’ns posi davant.



Enderroquem la constitució espanyola!

Construïm un nou marc jurídic als Països Catalans!

Construïm la llibertat!