Jordi Navarro, portaveu de la CUP de Girona.

El Ter ha estat i continua sent, un riu lligat a la història del nostre país, un riu que forma part de les vides dels que d'una manera o d'una altra l'hem sentit de prop. I aquest és el cas dels gironins i gironines, que tenim el riu a tocar. De fet, el Ter, com tots els rius, és més que un ecosistema fluvial i aquàtic, és tracta d'una artèria que articula la biodiversitat i imprimeix caràcter i identitat a viles i ciutats que al llarg de la història s'han assentat prop de la seva llera. Jo, com a veí de Girona, sempre l'he tingut a prop i actualment visc a menys de 150 metres de la seva llera. Suposo que aquesta proximitat m'ha vinculat sentimentalment a aquest riu i no hi ha dia que no passi sense acostar-m'hi; sentir el refilar del rossinyol, el crit de la granota o contemplar el vol dels ànecs coll-verd, forma part de la meva vida diària.

De fet, em seria molt difícil viure lluny d'aquest riu. Per tot plegat penso que és imprescindible que Girona potenciï al màxim els valors culturals, històrics i ambientals del riu Ter. Es el principal eix vertebrador de la biodiversitat a Girona i rodalies i junt amb la seva xarxa d'afluents: Güell, Galligants, Onyar i rieres com la Bullidors, posa en contacte espais com les Hortes de Santa Eugènia de Ter, la Vall de Sant Daniel, les Gavarres o els boscos de Taialà. Per tant és imprescindible potenciar al màxim aquest corredor biològic de primer ordre i consolidar tots els espais naturals que el voregen; aiguamolls, boscos de ribera i marges han de ser protegits. Òbviament tota aquesta acció cal coordinar-la a nivell supramunicipal i és imprescindible implicar els municipis de Sarrià de Ter, Sant Gregori, Salt, Bescanó, Celrà, Anglès i Bordils. Hi ha un element molt lligat a Girona i especialment a Santa Eugènia: la sèquia Monar, artèria amb un passat industrial històric de primer ordre. Cal recuperar la sèquia i dignificar-la. No pot ser que els gironins i gironines vivim d'esquenes a aquesta peça de la nostra història. Per això cal la col·locació de plaques i distintius a llarg del seu recorregut, actualment soterrat i amagat. En temps llunyans el Ter havia estat un punt de trobada dels gironins i encara hi ha qui recorda que era habitual banyar-se en les seves aigües. Per això proposo recuperar els valors culturals inherents al Ter i fer d'aquest riu un lloc d'esbarjo habitual pels gironins i gironines; amb la finalitat d'apropar el valor pedagògic del riu a la ciutadania, proposo recuperar alguns trams del riu com a zona d'esbarjo i bany i per això cal treballar per restaurar el cabal ecològic mínim que necessita el Ter pel manteniment de la seva qualitat ecològica. Segur que si ens ho proposem en pocs anys serà habitual que un ciutadà de Girona pugui anar a fer una remullada al Ter a l'altura del Pont de la Barca o a Santa Eugènia de Ter, com es feia abans.