El juliol de 1969 el dictador va nomenar al seu successor: Juan Carlos I.
Aquest sen yor va arribar a presidir consells de ministres franquistes i va
assumir la “jefatura” de l’Estat diversos cops abans de la mort de Franco.
Un passat una mica tèrbol, no hi ha dubte. Per això se li ha rentat la cara
fins a convertir-lo en un passerell “campechano”, en el bo de la història...
Però el poble dels Països Catalans no necessita ser enganyat. Tothom sap què
passa, en realitat, quan el Rei d’Espanya navega per les costes del nostre
país, es deixa fotografiar lliscant muntanyes avall, o com avui, ens
inaugura les universitats. La monarquia, amb funcions representatives de
l’Estat, intenta caure’ns simpàtica. Ho fa amb tots els seus esforços. Però
no ho aconsegueix.

La monarquia és símbol –però també és part activa– de
l'ofec nacional dels i les catalanes. La monarquia és il·legítima perquè va
ser instaurada per un dictador. La monarquia és contrària a la pròpia
Declaració Universal dels Drets Humans, ja que imposa la discriminació per
raons de naixement i davant la llei. La monarquia és immoral, perquè costa
13 milions d’euros l’any. La monarquia no és simpàtica; la monarquia és una
llosa.
Però encara n’hi ha que li riuen les gràcies. N’hi ha de saberuts i tot,
entre aquests que li riuen les gràcies. I és que el rectorat de la
Universitat de Girona, amb Anna Maria Geli al capdavant, ha decidit obrir
les portes a la ignomínia. Sense organismes efectius de participació i
debat, la UdG ha quedat ben retratada; aquest senyor ha arribat aquí per
decret. El Parc Tecnològic serà inaugurat per un personatge que no té cap
vincle amb el món acadèmic, amb la ciutat, amb el país, amb nosaltres. Només
el coneixem perquè surt a les revistes i a la tele, on ens somriu i ens
acaba dient, sense amagar el somriure, que la nostra llengua no ha estat mai
perseguida.
I és que la família del Rei, els Borbons, té una bona experiència de
perseguir llengües, pobles i cultures. Nosaltres això ho sabem, de la
mateixa manera que els catalans del passat també ho van saber. I s’hi van
oposar, el 1714, el 1909 o el 1931.
Aquest és l’any que fa 300 des que van arribar per eixamplar Espanya i
encabir-nos-hi per dret de conquesta. També és l’any que fa 300 que ens
oposem a l’ocupació espanyola. Avui fem una crida a la mobilització popular
per mantenir activa la lluita i construir-nos un futur lliure i democràtic.
A les democràcies de veritat, i això ho sap fins la mainada, els reis no hi
pinten res!