Girona, quina cultura vols?



Antoni Rico i Garcia, militant de la CUP de Girona.



Girona és una de les ciutats més importants del nord dels Països Catalans.



Malgrat tot, no podem dir que estiguem a l'alçada en termes culturals. La nostra ciutat compta amb un model d'oci fonamentat en la cultura entesa com a consum, no com a enriquiment personal i social al servei de les classes populars. Les inversions realitzades els últims anys per part de l'equip de govern municipal han estat clarament encaminades al foment d'aquesta cultura per a elits, l'art com a matèria de consum. Fer un auditori i gastar-se els diners que ha costat, tenint en compte que la demanda de la majoria de les associacions de la ciutat era el d'una sala de concerts amb espais habilitats per l'assaig i la creació, ens sembla que defineix molt clarament la política cultural del tripartit gironí.



Des de la Candidatura d'Unitat Popular- CUP entenem, doncs, que la relació entre cultura i societat ha de ser directa per poder crear espais de complicitat entre l'art i les persones. Així, davant del model consumista i elitista que oferten les institucions de la nostra ciutat, creiem que ha arribat el moment de potenciar una vertadera cultura popular que s'allunyi dels models establerts pel sistema econòmic actual i creï alternatives reals. A partir de la millora dels espais amb que actualment comptem, des de centres cívics a teatres, passant pel carrer, la feina de gestió de la cultura ha d'estar basada en la relació directa entre les institucions i les associacions gironines que treballen en els diferents àmbits d'allò que entendríem per món cultural: des de l'àmbit musical al teatral passant per la poesia i acabant pel jovent. Són aquests sectors els qui han de dir a les institucions com ha de gestionar la cultura i no a l'inrevés.



Parlant de cultura, no hem d'oblidar tampoc la qüestió lingüística i nacional. Majoritàriament, Girona és una ciutat on el sentiment de catalanitat, de pertinença a la nació catalana i no a cap altra, és dels més importants del nostre país. Malgrat tot, no ens podem adormir i pensar que tot està fet. En qüestions lingüístiques, certs sectors econòmics i socials sembla ser que encara continuen amb impunitat absoluta davant la seua falta de respecte cap al català. El cinema n'és un exemple. La CUP hem presentat durant aquesta legislatura diferents mocions reivindicant un posicionament de l'Ajuntament respecte a la manca de cinema en català. La resposta d'aquest, com ve sent habitual en aquests temes, ha estat el silenci. Si bé és cert que no és una matèria que depengui de les institucions municipals, també ho és que l'Ajuntament pot i deu mostrar la seua preocupació per aquest tema davant els responsables directes, en aquest cas Generalitat i empreses del món del cinema. Això tampoc ho han estat capaços de fer.



La qüestió nacional, pel que fa a l'àmbit de la cultura, va molt lligada també a la simbologia oficial. Girona és una ciutat catalana i no es pot permetre que des de les nostres institucions es continuï fomentant l'ús de la bandera espanyola en edificis oficials, començant per l'Ajuntament. Tampoc creiem que sigui legítim que el saló de plens, on teòricament està dipositada la voluntat popular, estigui presidida pel quadre del rei espanyol Juan Carlos I i la seua dona. Això és una falta de respecte cap al nostre poble, i per tant s'han de treure.



En línies generals, serien uns punts mínims per poder avançar en el nostre procés de recuperació nacional, on la cultura és una peça clau. Les institucions municipals han d'aplegar esforços per treballar en dita recuperació. Tot poble té la seua cultura i tradicions i si bé és cert que aquestes varien amb el pas dels anys, depenent de la conjuntura històrica en què hi viu, també ho és que allò que tenim ara desapareixerà si no ho apreciem i potenciem nosaltres. Al cap i a la fi, la cultura catalana depèn estrictament dels catalans i catalanes, de les persones que la creem.