La formació ha defensat que “l'espai públic sempre ha de representar i reproduir els valors cívics que uneixen la societat per sobre de les creences individuals”

La CUP de Girona ha mostrat el seu malestar i rebuig per la col·locació en l'espai públic gironí de monuments de caràcter religiós. La formació considera que “la societat gironina és plural en múltiples àmbits, des del polític al confessional”, i per aquest motiu la CUP no comparteix els darrers posicionaments municipals respecte a la confessió catòlica i un col·lectiu com el de la Confraria de Jesús Crucificat – Manaies de Girona. La formació ha afirmat que “respecta profundament les creences de cadascun dels gironins i gironines”, per la qual cosa consideren “totalment desafortunat i fora de lloc que l'Ajuntament col·labori a fomentar una religió en concret”.

La CUP ha recordat que durant l’actual mandat s'han presentat diverses propostes de noms per a places i carrers de la ciutat, i que la majoria s'han aprovat però han restat a l’espera de noves vies i emplaçaments per nomenar. En aquest sentit la formació ha criticat que en el darrer ple l’equip de govern aprovés, amb el suport del PP i d’altres regidors, la denominació de “plaça dels Manaies de Girona” per un espai públic de ciutat passant per davant de la resta. En aquest sentit la CUP ha denunciat “els privilegis de què gaudeixen determinades entitats properes a l’equip de govern,  mentre es dificulta la tasca i se’n menystenen d’altres que són crítiques amb el seu model”.

La CUP ha defensat que “l'espai públic sempre ha de representar i reproduir els valors cívics que uneixen la societat per sobre de les creences individuals”, entenent que  “la societat gironina i catalana en el seu conjunt de manera majoritària sempre s'ha significat per la seva laïcitat, especialment després dels quaranta anys de dictadura on l'anomenat nacionalcatolicisme es convertí en la ideologia del règim que es pretenia imposar”. Per tot això la formació ha reclamat la retirada del monument als Manaies erigit al centre de la ciutat els darrers dies, i la reconsideració del nom amb què s’ha batejat l’espai.