La CUP defensa la necessitat de preservar el sòl no urbanitzable a Girona


La CUP defensa la necessitat de preservar el sòl no urbanitzable a Girona en el punt de trobada sobre Medi ambient L’ecologista Santi Vilanova denuncia que els actuals gestors del medi ambient només es basen en criteris economicistes La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va defensar dissabte la preservació del sòl no urbanitzable a Girona en el Punt de Trobada sobre Territori i Medi Ambient que es va celebrar dissabte passat al Centre Cívic de Can Ninetes de Santa Eugènia. L’acte, moderat pel membre de la CUP Toni Lecha,Anna Carabús, el biòleg i activista ambiental Ivan Bustamante i el consultor ambiental i membre d’Alternativa Verda Santi Vilanova. va comptar amb la participació de la responsable de la Comissió de medi ambient de la CUP En la seva intervenció, Toni Lecha va fer un resum de la trajectòria de la CUP en el camp del medi ambient i en va destacar algunes propostes innovadores, centrades en la importància de preservar zones no urbanitzables a la ciutat. Posteriorment, Anna Carabús va esbossar algunes propostes sectorials que presenta la CUP i que preveu incorporar al seu programa electoral per a les eleccions municipals. La Nova Cultura de l’Aigua, la implementació de les anomenades energies netes al municipi o l’educació ambiental van ser alguns dels aspectes destacats per Carabús.



 



Per la seva banda, el biòleg Ivan Bustamante va fer un repàs a la història ecològica de Girona i a l’impacte que les activitats econòmiques han tingut sobre el paisatge de la ciutat. Va destacar la necessitat de preservar els connectors ecològics presents a Girona i a les rodalies, especialment el riu Ter, que és el principal element vertebrador de la biodiversitat. Tot seguit va denunciar el perill que suposa per a la biodiversitat l’aïllament dels ecosistemes que va relacionar amb la febre urbanitzadora. Bustamante va reivindicar nous models de gestió del territori que tinguin en compte la biodiversitat. Així mateix va alertar dels perills de construir infrastructures al llit dels rius i per això va reclamar respectar les seves dinàmiques naturals. Segons va afirmar el biòleg, “cal preservar els diferents ecosistemes que conviuen a l’interior de la ciutat, així com potenciar jardins urbans amb espècies autòctones”.



 



Santi Vilanova va reclamar un canvi de paradigma en les polítiques ambientals, “on es tinguin en compte les aportacions científiques de biòlegs i ecòlegs”, va dir. En aquest sentit, el consultor ambiental va denunciar els actuals gestors del medi ambient, atès que “els únics criteris que tenen en compte són de caràcter economicista”. Vilanova va destacar que enfront l’actual dinàmica de destrucció del paisatge, calen alternatives creïbles que qüestionin l’actual model de desenvolupament econòmic basat en el creixement il·limitat del PIB. “L’actual situació de canvi climàtic no es pot resoldre en el sistema econòmic imperant”, va assegurar Vilanova que va proposar un escenari de decreixement econòmic. “Aquest nou escenari hauria de tenir en compte, des d’una perspectiva transversal, aspectes com la biodivesitat o l’escassetat de recursos naturals del nostre país”, va apuntar.



 



Vilanova també va posar l’accent en la necessitat d’avançar cap a un model energètic propi descentralitzat i basat en tecnologies netes. En aquesta línia, va apel·lar a la necessitat d’estructurar xarxes productives pròpies per tal de promoure una producció alimentària respectuosa amb l’entorn i amb les persones, que afavoreixi els pagesos catalans i que garanteixi el manteniment de la població al medi rural. Per aconseguir-ho, va aconsellar la creació de cooperatives catalanes autogestionades per tal de fer front a les multinacionals de l’alimentació.



 


Finalment, va fer una profunda crítica a les Agendes 21, atès que no s’han acomplert cap dels seus objectius i que la classe política ha desvirtuat el concepte mateix de sostenibilitat, tot rebaixant-ne el grau d’ambició.