Més de dos-cents milions d'infants, obligats a treballar arreu del món.


Avui és la Diada Internacional Contra el Treball i l’Explotació dels Infants (enguany s’hi aborda l'explotació infantil al món agrícola, la principal font d’explotació infantil fonamentalment a l’Àsia i l’Àfrica).



A dia d’avui, arreu del món hi ha més de dos-cents milions de xiquets i xiquetes, d’entre cinc i disset anys, que treballen segons dades d'un informe de l'OIT (Organització Internacional del Treball). Tot plegat en contra dels acords internacionals en matèria laboral que fixen l’edat laboral al voltant dels 18 anys, malgrat que s’hi pot començar a treballar amb menys anys en funció d’una autorització paterna, com passa a l’estat espanyol, on teòricament s’hi pot començar a treballar amb 16 anys (menys fins i tot en altres estats del món).  



Avui és la Diada Internacional contra el Treball i l’Explotació dels Infants, i en concret, enguany s’hi fixa l'atenció en el món agrícola: el 70% del total d'aquests infants (132 milions) treballen al camp, exposats al perill de contraure greus malalties (moltes d’elles fàcilment erradicables si hi hagués una intenció real i seriosa per fer arribar els medicaments a tota la població mundial... cosa que ataca els interessos de les grans multinacionals farmacèutiques), sota condicions ambientals (temperatura, radiació solar...) extremes i en pèssimes, quan no nul·les, condicions sanitàries.



I amb tot plegat, encara continuen havent grans multinacionals com la Nestlé (que té xiquets treballant a l’Àfrica occidental pel seu cacao, o que va arribar a vendre llet en pols en mal estat a Etiòpia fa uns anys, acte que va causar la mort de milers de nadons, entre molts altres casos), la Firestone, i moltes altres que continuen explotant xiquetes i xiquets arreu del món, sense que els seus governs (tan democràtics com són), no fagen res per impedir-ho... quedant-se en les bones paraules de diades com la d’avui, o donant quatre “xavos” per ajudes a ONG (que no sempre arriben, malgrat la bona voluntat de la majoria de les persones que s’hi dediquen), o en “ajuda” oficial al desenvolupament... que finalment acaba convertint-se, curiosament, en contractes milionaris de venda d’armes, maquinària pesada... 



O per no anar més lluny, el propi Comité Olímpic xinès, que ja ha estat denunciat perque s’ha sabut que tot el “merchandising” de les olimpiades de Beijing, està sent fabricat per milers de xiquetes i xiquets en condicions infrahumanes.



Segons dades del 2004, a la regió d'Àsia-Pacífic hi havia 122 milions d'infants treballant, a l'Àfrica Sub-sahariana n'hi ha gairebé 50 milions, i a Llatinoamèrica i el Carib, 5.7 milions. I tot això, sense comptar les xifres aberrants dels centenars de milers de xiquets i xiquetes que arreu del món pateixen l’explotació sexual, prostitució, etc. Sense anar més lluny, xifres recents parlen que al  mateix estat espanyol (bresssol de democràcia i llibertats), són prop de 5000 els i les xiquetes que es veuen forçades a prostituir-se.



Fins quan haurem de continuar suportant tanta hipocresia i mentides d’aquesta canalla que ens governa ací i arreu del món? Com poden plenar-se la boca amb paraules com llibertat, democràcia, pau, justícia... quan són ells, servents fidels del capital, els màxims responsables d’aquesta barbàrie?! 



Ja n’hi ha prou! Diguem prou!Només les treballadores i els treballadors units podem fer front a aquest salvatgisme! 



 


              Coordinadora Obrera Sindical – COS        Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans 



 


www.sindicat-cos.org / [email protected]