Jordi Navarro, portaveu de la CUP de Girona.

Diuen que els barris son l'essència de les ciutats i ben mirat aquesta afirmació està carregada de raó. En efecte, als barris la gent s'hirelaciona, hi passeja, hi viu, hi treballa. En una petita porció d'espai urbà s'hi reprodueixen gairebé totes les dinàmiques d'una ciutat. A Girona,uns dels barris més emblemàtics és el de Santa Eugènia de Ter; barri popularper excel.lència, carregat de vida i activitat i amb un teixit associatiu ric i variat.

Dissortadament, a peu de carrer és constatable que des que aquest antic municipi va ser absorbit per Girona fou progressivament desplaçat a la perifèria. Llavors va anar perdent protagonisme en benefici d'una Girona que anys enrera maldava per convertir-se en una capital moderna i potent. El barri de Santa Eugènia ha patit molts greuges. Alguns dels quals encara avui perduren. Lluny de la casualitat, en aquesta marginació hi la desídia o la voluntat d'un equip de govern municipal(avui tripartit ) que s'ha obsessionat en convertir el Barri Vell de Girona en una mena de parc temàtic elitista, tot condemnant Santa Eugènia i d'altres barris a la degradació progressiva.

El fenomen s'ha donat en multitud d'indrets de Catalunya i així molts pobles i llogarrets han estat absorbits i assimilats per capitals que han acaparat la majoria de recursos financers. Això ha contribuït a empobrir el teixit urbà i social del país.



En línies generals estem d'acord en el projecte de rehabilitació presentat per l'Ajuntament de Girona, que compta amb una generosa subvenció de la Generalitat de Catalunya, atorgada en motiu de la Llei de Barris. Tanmateix, entenem que es fa necessari que el projecte sigui ambiciós des d'un punt de vista social. Però molt ens temem que la rehabilitació serà a base d'implementar més ciment al barri. Vist l'historial especulador de molts regidors d'urbanisme socialistes i vistos els projectes urbanístics de l'actual equip de govern -que destaquen per fer la viu-viu amb el tema de l'especulació immobiliària- no ens queda altra sensació, a priori, que la sospita. Esperem equivocar-nos.



Des del nostre punt de vista es fa necessari "esponjar" espais urbans avui degradats per tal d'obrir noves zones verdes que millorin la qualitat de vida de veïns i veïnes. Cal que el nombrós col.lectiu de persones immigrades s'integrin socialment i lingüísticament al teixit social del barri i en aquest sentit cal fer del català una eina d'integració útil i viva, que garanteixi la cohesió social i la convivència del barri. D'aquesta manera ens vacunaríem contra brots de xenofòbia que ja afecten d'altres indrets de la ciutat.

Per altra banda, la Marfà hauria de convertir-se en un espai rehabilitat, columna vertebral d'activitats protagonitzades pels joves de la ciutat. Podria ser, perfectament, autogestionat per aquests mateixos joves. Així mateix, hem d'aconseguir aturar l'envelliment progressiu que es viu el barri, garantint als i les joves un espai digne de futur, un barri viu i dinàmic amb serveis. Allunyant, al seu torn, el fantasma de l'especulació que ens amenaça. Es tracta d'aconseguir que Santa Eugènia sigui un espai de referència pels seus habitants. Generar, altre cop, una identitat local de la qual tots plegats ens en podem sentir orgullosos.