La CUP denuncia que el projecte de Llei Ausàs demostra poca voluntat d’escoltar el territori
04/02/2010
Davant
de l’anomenda Llei Ausàs, de reestructuració territorial del Principat,
la CUP hi ha fet públiques objeccions. L’organització creu que la
decisió ha estat preparada amb precipitació i sense escoltar les veus
del territori, on hi ha actives campanyes que demanen d’altres fórmules
d’organització. Per l'esquerra independentistes, sembla evident que
l'aprovació d'aquesta llei s'ha fet en precari i amb l'objectiu
d'emmascarar els dos principals obstacles amb els que topa la
reordenació territorial i administrativa; la manca de voluntat de
superar el marc provincial i la impossibilitat de que el poble català
s’organitzi al marge de l’Estat espanyol. Tot i les crítiques, la CUP
ha volgut recordar que sempre ha defensat la necessitat d’impulsar un
model de reordenament territorial basat en les vegueries i la realitat
comarcal, i que aposti al mateix temps per la superació dels marcs
provincials i autonòmics, que consideren “imposats per l’estat espanyol
al nostre país per tal d’esquarterar-lo”.
Pel que fa als aspectes territorials, la CUP reivindica la vuitena
vegueria, la del Penedès. En l'actual Llei Ausàs els territoris del
Penedes històric (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l'Anoia)
quedarien esquarterats en 3 vegueries. Cal recordar que la majoria
social, política i econòmica d'aquestes comarques porta anys
reivindicant i treballant per esdevenir una vegueria pròpia i cal que
aquesta voluntat àmpliament majoritària sigui atesa. Així mateix,
destaquen la reivindicació que prové de Ponent, on la denominada
Vegueria de Lleida segueix mantenint una realitat fictícia que vol unir
les comarques de Ponent amb les dels Pirineus Occidentals, dues
realitats “històricament i social separades”. La CUP demana l’aplicació
del concepte Vegueria de Ponent, que és un concepte que es refereix a
aquells territoris fronterers situats a l’oest d’un conjunt, els Països
Catalans, sense més extensió més enllà de la que marquen els seus
propis límits, en aquest cas, el riu Cinca”.
Per altra banda, la CUP ha destacat la manca de voluntat política
dels partits representats al parlament de Catalunya de superar l'actual
marc provincial i autonòmic i de renunciar a les parcel·les de poder
que aquest model els permet. Segons l’organització, l’actual proposta
demostra la impossibilitat d’organitzar-se legalment sense
l'autorització del govern del Regne d'Espanya. Pels independentistes,
la manca de conseqüències pràctiques que tindrà la llei acabarà posant
de manifest que l'actual marc legal no permet, als catalans i
catalanes, ni tant sols decidir com volen organitzar-se internament.
Tot i reconèixer que la quantitat i tipologia de vegueries
representa un augment de districtes respecte a les províncies, i que
això comportarà una major proximitat de l’administració, també es
qüestiona el solapament de les institucions. Per la CUP resten per
contestar, encara, la majoria de preguntes de fons, com ara quines
atribucions tindran finalment les vegueries o bé si estaran formades
per càrrecs escollits electoralment o designats per percentatges
representatius d’altres eleccions.