Lluís Sales, veí de Sant Narcís i militant de la CUP (Article publicat a eldimoni.com )

Girona Decideix ha estat una experiència volguda per més de 400 voluntaris de la nostra
ciutat que hi han deixat temps, esforços, suor i en alguns casos, també
llàgrimes. Tot aquest procés ha estat la mobilització ciutadana més
important d'ençà la variant de Sant Daniel, o potser, des de la
transició. I és que Girona decideix -amb el suport de 16.800
votants- apareix en un moment nou, en què s'han anat acumulant enganys i
renúncies per part d'uns (els gestors de la política) però forces i
capital polític per part d'altres (els cridats a ser nous actors de la
política). Qualsevol que tingui un pèl de vista sap que la nostra ciutat
i el país ja no tornaran a ser ben bé iguals...

D'entre els que tenen vista -n'estem segurs- hi ha el tripartit gironí i l'oposició convergent. Avui, hi ha un clam ciutadà que exigeix qüestions tan elementals com la democràcia directa i el compromís amb el dret a l'autodeterminació. Qüestions que ens semblen bàsiques al 2010, però que la llarga por d'aquest país no havia permès de fer-ne debat públic fins ara.

Com que estem capficats per la transcendència del moment, aquests dies hi ha gent que ens atura pel carrer. Ens pregunten si no estem pas contents amb l'esforç que han fet els partits que tenen representació al consistori i que han donat suport a Girona decideix. Sí, i tant -responem. Sobretot tenint en compte els precedents. Aquests partits deuen ser dels que tenen vista i s'adapten al moment, pensem. Però estarem més contents si partir d'ara el seu treball continua en aquesta línia: Preguntant als ciutadans i a les ciutadanes sobre la seva quotidianitat (governant plebiscitàriament, i no per decret) i treballant per les llibertats del país. Tant se val. Si no mantenen aquests compromisos, tard o d'hora, seran bandejats per una societat civil que ja ha acumulat un important capital democràtic.

A la CUP tenim clar que aquest capital democràtic ja supera, de llarg, la vida autocomplaent dels partits polítics. Ho diem, això, perquè a vegades nosaltres mateixos, la CUP, ens veiem sorpresos pel dinamisme de la mateixa societat civil! Un fenomen com el de Girona decideix, en el seu context, segurament serà l'origen d'un moviment nou, ampli, d'agitació i difusió de drets democràtics -com el de l'autodeterminació- que encara no han estat exercits.

A la CUP definim el moment actual dels Països Catalans com un canvi de cicle. Aquests canvis, històricament, solen ser liderats no pas per una classe política que habita unes institucions caduques i sobrepassades per les circumstàncies (i sovint, esquitxada per l'oprobi), sinó per la societat civil organitzada. Girona decideix o el mateix reviscolament de l'associacionisme veïnal a la ciutat són indicis clars d'aquestes forces motrius que ens empenyen cap al nou escenari. La societat civil, organitzadament, està resituant el capital polític d'allà on no hauria d'haver marxat mai: A mans de les persones. A partir d'ara tot és possible i no hi ha res a témer.