Biel de Montserrat i Valls, membre de la CUP de Girona (Article publicat al diari El Punt el passat 28.08.10)

La forma de governar és allò que relacionem amb la manera com es prenen les decisions i la concepció que es té de la ciutadania i dels diferents actors socials des de les institucions polítiques. En el cas de Girona, durant els darrers trenta anys s’ha forjat un model de govern característic, basat en l'autoritarisme i la unilateralitat, d'una banda; i l'opacitat i l'hermetisme, de l'altra. Potser aquests termes poden semblar un pèl estridents, exagerats; però eludir-los seria mancar a la realitat. Així doncs, aquesta manera de governar que trobem al ‘nostre’ Ajuntament denota una concepció de les ciutadanes i els ciutadans, i de la majoria d'actors polítics i socials, com a agents passius. Una ciutadania amb més deures que pas drets; entesa més com una nosa que com un actiu que cal preservar i potenciar. Per a molts, una manera de fer política municipal d’una molt baixa (preocupant, perillosa) qualitat democràtica.

D’altra banda, si bé és cert que l’entrada de nous grups polítics al govern municipal durant les darreres legislatures ha suavitzat, en part, la inexpugnabilitat i la duresa d’aquesta manera de fer; és ben clar que no ha servit per capgirar-la i introduir-hi els canvis profunds que necessita l’Ajuntament de Girona. La celebració de processos participatius com el de la Devesa, que tot i plantejar vies de participació i diàleg han acabat sense complir les expectatives per la manca de voluntat política de cedir davant els posicionaments dels veïns, n'és un bon exemple. Des d’aquest punt de vista, es pot dir que no hi ha avui cap grup municipal amb representació al consistori que sigui capaç de denunciar aquesta problemàtica amb la contundència necessària, ni presentar una alternativa real a aquesta forma de governar.

De fet, no és que la recepta estigui escrita (l’empresa és ambiciosa!), però sí que tenim alguns elements orientatius. Espais per a la participació; disposició al diàleg; transparència en la gestió; informació i comunicació entre els diferents actors i, sobretot, una ferma convicció envers la conveniència de democratitzar la política municipal. No és gaire més que això el ens que cal, per al nostre nou model de govern. Bé, sí, i que tots plegats assumim de manera definitiva aquell vell missatge que potser no ens hem acabat mai de creure: la necessitat de fer el pas de súbdits a ciutadans.