La formació critica els elements de continuïtat entre els antics governs del PSC i l’equip de Puigdemont, i lamenta que s’estigui consolidant una “Girona de dues velocitats” que condemna a l’oblit els sectors populars i els barris perifèrics

Aquest matí la CUP de Girona ha fet balanç dels dos primers anys de mandat a l’Ajuntament de Girona, en una roda de premsa en què han participat els tres regidors de la formació al consistori gironí. En la compareixença s’ha valorat l’acció de govern de CiU al capdavant de l’Ajuntament i les aportacions de la CUP durant aquests dos anys, i també s’han esbossat les principals línies de treball previstes per la formació de cares a la resta del mandat.

Respecte a la gestió del govern, el portaveu de la CUP Jordi Navarro ha definit l’equip de Puigdemont com un govern “feble”, i n’ha criticat “la poca dedicació de certs regidors, l’excés de càrrecs de confiança i la tendència a la privatització i la gerencialització”. Navarro també ha destacat l’existència d’importants “línies de continuïtat entre els anteriors governs del PSC i l’actual”, i ha recordat que tot algunes diferències de matís, “tant CiU com PSC comparteixen en gran mesura la manera de veure la ciutat i fer-hi política”. Així, la CUP ha reivindicat un model propi de ciutat i de gestió, diferenciat del d’aquests dos partits, i ha defensat la necessitat que la població gironina “es reapropiï de la institució municipal per construir una ciutat realment justa i equilibrada, des dels principis de la implicació ciutadana, l’ètica i la cooperació”.

En aquest sentit, la formació ha denunciat que CiU no hagi aturat “la Girona de dues velocitats, amb diferències accentuades entre un centre amb totes les atencions i uns barris perifèrics encara massa oblidats”, i ha remarcat que la descentralització i la consolidació d’una Girona cohesionada territorialment continua essent una assignatura pendent. La formació també ha qüestionat durament que s’estiguin fent passos enrere en polítiques socials i ambientals, i que en canvi s’estiguin injectant diners de manera totalment desproporcionada a la promoció turística i els convenis amb el sector privat. Un altre dels aspectes criticats ha estat la deriva conservadora i les restriccions en l’ús dels espais públics, que segons la CUP s’ha materialitzat en múltiples normatives com ara l’ordenança de la civilitat, i també ha qüestionat la política cultural del consistori, que ha acusat de ser “erràtica i elitista”.

Quant a l’acció que ha dut a terme la CUP des de la seva entrada a l’Ajuntament, els regidors han destacat els canvis que s’han assolit per tal d’afavorir la participació, la transparència ciutadana, com ara la reforma del ROM perquè les entitats puguin participar als plens, la celebració d’audiències públiques o la introducció de mecanismes participatius en la gestió municipal. La CUP també considera que ha aportat noves formes de fer política, i n’ha posat com a exemples el codi ètic que segueixen els regidors, la renúncia als privilegis dels càrrecs públics, la realització d’assemblees obertes o l’esforç per donar veu i protagonisme a les entitats i la ciutadania dels barris. La regidora Anna Pujolàs ha destacat que la seva presència també ha servit per introduir debats i propostes innovadores i poc tractades anteriorment en qüestions com l’alliberament LGTB, la recollida selectiva porta a porta, el foment del cooperativisme o la municipalització dels serveis públics.

Pel que fa a les línies de treball de la CUP per als propers anys, la formació ha destacat la voluntat de treballar per “articular un front de lluita contra les retallades i la crisi al carrer, paral·lel a l’impuls de mesures de xoc contra els desnonaments i l’exclusió i per al foment de l’economia ètica i solidària des de l’Ajuntament”. Una altra de les prioritats de la formació serà “posar fre a la dinàmica conservadora i restrictiva de l’ús dels espais públics i replantejar la política cultural”. En aquesta línia la CUP ha insistit en la conveniència d’impulsar un acord municipal per la convivència ciutadana i redactar un Pla Estratègic de Cultura. La CUP també destinarà esforços a consolidar i ampliar els mecanismes de transparència, informació i participació ciutadana; i potenciarà mesures d’actuació per tal de relligar els barris de la ciutat i cohesionar-la territorialment”.

Fer de Girona una ciutat capdavantera en la construcció nacional

En la roda de premsa la CUP també ha tractat l’aspecte nacional i l’actualitat del procés sobiranista. La formació considera que la seva presència al consistori ha ajudat a accentuar i reforçar el compromís de l’Ajuntament amb aquesta qüestió, fent referència a l’adhesió de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència o el compromís d’exercir la sobirania fiscal, i ha valorat molt positivament l’àmplia majoria que s’ha escenificat al plenari gironí en aquests àmbits.

Tot i això, el regidor Carles Bonaventura (Rcat) ha lamentat la tendència de Puigdemont “a practicar un independentisme de cap de setmana”, i ha criticat que l’equip de govern no hagi trencat relacions amb la Fundació Príncep de Girona i continuï “rient les gràcies” a Felip de Borbó en les seves visites a la ciutat. Finalment, la formació ha manifestat la voluntat de  consolidar “un marc de treball i relació a favor de la construcció nacional, basat en la coordinació entre grups municipals, una major relació amb el teixit social i la societat civil per part del consistori, fer pedagogia a favor del dret a decidir, i treballar per assegurar la majoria social a favor del sí en un futur referèndum”.