Perquè
aquesta riquesa
urbana tingui fruits positius en un marc econòmic, social, polític i
judicial advers, es necessita la voluntat de transformar la realitat i
també d'una mirada oberta i franca envers la diferència. Però aquesta
mirada difícilment es durà a terme mentre els mitjans, principals
creadors de l'opinió pública, facin "famós" Salt per la immigració i la
lliguin a la delinqüència. Per posar un exemple entre molts de
sensacionalisme barat, El Pais de diumenge utilitzava tota una plana per
col·locar-hi només una fotografia d'immigrants sota el titular "El
Diario del odio" i, si giraves les planes, gairebé s'ajuntaven els
articles que parlaven de Salt amb els d'Al Qaeda per acabar de fer la
feina en el terreny implícit.

És
curiós, però, que quan
fa una setmana els veïns de Salt ocupaven el Ple de l'Ajuntament per
protestar contra l'augment de robatoris, destrosses del mobiliari urbà,
baralles, etc. en cap moment vaig observar cap queixa en contra de la
immigració. Jo també sóc de Salt i puc constatar que a Salt hi ha un
problema, i que no és de xenofòbia com s'intenta vendre -tot i que si
ningú hi fa res hi degenerarà-, sinó que el problema és de marginació
social. I aquest problema no és nou. Fa uns deu anys, quan jo encara no
tenia consciència ciutadana perquè era massa petita, ja recordo que la
meva mare recollia firmes amb els veïns queixant-se del tràfic de
drogues, les baralles, etc. i la població immigrant aquella època es
trobava al voltant del 10%. Avui, n'hi ha un 40% i Salt es troba amb una
excessiva concentració de persones nouvingudes que no tenen res, ni tan
sols papers, i com que volen poder viure es veuen obligades a entrar en
l'economia submergida.

Així
doncs, mentre a la
ciutat de Girona l'alcaldessa Anna Pagans, del PSC, es preocupa de
mantenir el nucli antic en perfectes condicions perquè continuï essent
un lloc agradable i atractiu pels turistes, la perifèria de Girona,
sobretot Salt, es troba amb una absoluta degradació urbanística i una
saturació dels serveis socials i dels centres de salut. I a Salt, tant
l'exalcalde Jaume Torramadé, de CiU, com l'actual alcaldessa del PSC,
Iolanda Pineda, han tingut la irresponsabilitat de no haver evitat les
altes concentracions de persones sense recursos, amuntegades en certs
blocs de pisos i carrers, que viuen en condicions de marginació, pobresa
i en alguns casos d'insalubritat.

Canviar
una tendència com
la que viu Salt és complicat, però si els pressupostos municipals del
2010 no fan res seriós per intentar-ho canviar i continuen perdent el
temps, a Salt les coses aniran encara més maldades.