En el dossier que es va repartir el 27 de febrer hi havia un article
titulat Ciudades educadoras, una apuesta de futuro de la
Secretària General de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores
(AICE), la Sra. Pilar Figueras Bellot, on s'ofereixen algunes reflexions
sobre les implicacions d'un PEC. S'hi destaca la imprescindible
implicació dels governs locals (amb l'alcaldessa al capdavant) i la
societat civil per tal de fer una proposta integradora. També es fa
èmfasi en l'educació formal, la no formal i la informal, des de la
ciutat i per a la ciutat. Per últim, assenyala la necessitat d'un
treball interdisciplinari, transversal i analític, que fins i tot pot
requerir nous models de gestió.

Dit això, valorem que la iniciativa del PEC iniciada per
l'Ajuntament de Girona és una molt bona proposta. En la jornada,
l'alcaldessa va tenir-hi un paper important, amb molt de protagonisme.
Això dóna rellevància al PEC.

Sobre el funcionament de la jornada, cal dir que no hi havia
informació prèvia. En conseqüència, res es podia portar treballat abans.
Això va produir el malentès (positiu!) que cadascú (la majoria, membres
de la comunitat educativa formal i no formal) exposés projectes de les
seves entitats. Entre els assistents hi havia persones del barri de Santa Eugènia. Res es va dir del què se'n faria,
d'aquestes aportacions. Ni tampoc de com es durien a terme les fases 4 i
5; o si s'establiran diferents àrees d'anàlisis on poder adherir-se
segons els interessos dels participants. Ens preguntem també per què no
va ser explicat qui ha triat i com s'han triat els membres del grup
assessor (tècnics, polítics, una barreja de tots dos?).

En resum, des de la CUP veiem massa pressa en tot el procés. Tal i
com es va apuntar en una de les taules de discussió, «ens va mancar
temps per debatre, per intercanviar, per a pensar noves propostes».
Sobretot -creiem- hi faltaven ciutadans i entitats de la ciutat. Estem
convençuts que participar vol dir intervenir en la presa de decisions,
en la mesura que pugui ser operatiu. Malauradament, la jornada no ho
donava a entendre, això.

No compartim que el PEC pugui acabar sent un projecte fet per les
persones que remenen les cireres en l'àmbit local, tot i que ho facin
amb les intencions més bones. És des de la més àmplia participació, des
de la discussió i la reflexió, des de la proximitat a tots els barris de
la ciutat, que es pot intentar donar contingut als tres significants
del PEC. Això requereix menys musculatura (paraules boniques i
altisonants de la classe política i dirigent) i més paciència i esforç
en un projecte obert, que camini a poc a poc i vagi concloent amb
petites fites però de major abast. Som conscients que aquesta tasca no
és fàcil en la conjuntura actual, però estem esperançats: sobretot
tenint en compte la breu estona de debat i intercanvi de la qual vam
disposar. Demanem a l'Ajuntament un replantejament del PEC, i que entre
tots i totes tornem a l'inici del procés. Pel bé de la ciutat, dels
barris i dels seus habitants: encara hi som a temps!

Marc Badia i Quico Gurrera
són membres de la Comissió d'educació i cohesió social de la CUP Girona