Jo he patit la repressió dels Mossos d'IC-V
12/07/2008
Jordi Navarro, membre de la CUP de Girona.
El 16 de novembre de l'any 2007 es va celebrar a la ciutat de Girona una cimera bilateral entre els estats espanyol i francès, que va servir entre d'altres coses per debatre i abordar qüestions relatives a energia, terrorisme, immigració, economia, fronteres...que immiscuien a ambdós estats. Dies abans la CUP i d'altres col·lectius de l'esquerra independentista i dels movim ents socials de la ciutat havien decidit unir esforços per tal d'activar una campanya de protesta i rebuig a la cimera. Així va néixer la campanya" Els Països Catalans per l'Europa dels treballadors i treballadores", que es va centrar bàsicament en el rebuig del projecte d'interconnexió elèctrica entre els estats espanyol i francès, la reivindicació del dret a l'autodeterminació del poble català i la solidaritat envers els col·lectius immigrats.
La campanya va consistir en la celebració de diferents actes i va culminar amb una manifestació que va recórrer els carrers més cèntrics de la ciutat el dia mateix de la cimera.
En aquesta manifestació hi vaig assistir jo, junt amb els companys i companyes de la campanya i 500 persones més. Va ser una manifestació pacífica i amb un caire cívic i participatiu i on em vaig fer un fart de cridar consignes en contra de la MAT, a favor de la independència dels Països Catalans i drets socials per a tothom. Una vegada més vam mostrar als estats espanyol i francès que el poble català no accepta la ocupació i imposició legal a que ens tenen sotmesos des de fa segles. I una vegada més aquest poble va dir que estava disposat a alçar la veu contra la destrucció del nostre territori, la persecució de la nostra llengua i la criminalització dels sectors més febles de la societat.
La sorpresa me la vaig endur quan un parell de mesos més tard vaig rebre una citació de la Policia de Catalunya on s'assenyalava que jo havia comès un delicte (participació en una manifestació il·legal) en virtut de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. Ras i curt, se'm condemna a una multa de 300 euros per un delicte de participació en una manifestació considerada il·legal, ates que podia posar en perill la seguretat ciutadana. "Vostè era un dels caps visibles", em diuen.
El més curiós de tot és que el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, senyor Joan Saura, és qui signa la resposta al recurs d'alçada que vaig interposar ara fa uns mesos. I la resposta és taxativa, sense pal.liatius. Em pregunto si els seguidors de la Roja seran sancionats pel fet de fer concentracions sense permís, causar aldarulls i exhibir símbols de caire feixista i nazi, a part de cometre actes violents. Per part meva només puc afirmar que em sembla evident que hi ha un fil conductor entre el meu cas, el d'en Francesc Argemir Franki, els companys encausats per la crema de fotografies del rei, la Núria Pòrtulas i tants i tants d'altres. Hi ha un intent sistemàtic i premeditat de reprimir i criminalitzar l'esquerra independentista i els moviments socials. Al meu entendre amb un objectiu molt clar: silenciar la dissidència i marginar les reivindicacions nacionals i socials d'aquest país. El que em sembla més patètic és que el braç executor de la maquinària repressiva de l'estat espanyol sigui un partit que es fa dir d'esquerres de debò. I és que en Joan Saura i els seus acòlits s'han convertit en els escolanets de l'estat i de bracet dels Mossos d'Esquadra adopten a la perfecció el rol de repressors professionals com aquell que no vol la cosa.
Només puc dir que si la intenció és aturar-nos no ho aconseguiran. Em refermo en el meu compromís i cap cos de policia repressor em farà recular ni un sol mil.límetre en les meves conviccions. Ja anuncio que continuaré sortint al carrer a reivindicar el dret a la independència del meu país, que tornaré a mobilitzar-me en defensa del territori que estimo i que seguiré lluitant pels drets socials, humans, lingüístics, civils i polítics de la ciutadania.