La formació ho exigeix públicament i presentarà una moció al proper ple
municipal

La CUP ha decidit posar fil a l'agulla perquè l'Ajuntament de Girona
retiri el monòlit franquista adossat en una casa del carrer Heroïnes de
Santa Bàrbara i que està dedicat a Pere Coma Ysern. Aquest personatge fou
el primer "caigut" del bàndol franquista durant la Guerra Civil a la
ciutat. La formació considera que el tripartit municipal no hi ha parat
atenció "per deixadesa" i manca de voluntat política. L'acció dels
independentistes busca preservar la dignitat de les persones que van patir
la Dictadura franquista. Tot recordant les disposicions de la Llei de la
Memòria Històrica, la CUP entrarà una moció al proper ple municipal que
demana la retirada del monument.

La CUP considera inacceptable que 35 anys després del final del règim
franquista cap dels governs municipals hagi decidit a retirar el monòlit.
Segons el portaveu Jordi Navarro, "És un monument en un carrer estret, poc
transitat. Però potser cal recordar a ERC, a ICVi al PSC que el barri de
Vista Alegre -i aquell carrer- també són part de Girona. L'Ajuntament ha
de governar per a tothom". La CUP exigeix al tripartit que assumeixi
responsabilitats i decideixi, finalment, retirar el monument, de tal
manera que no s'ofengui la dignitat d'aquells que van veure coartada la
seva llibertat o van perdre la vida a causa de la Dictadura. Dirigint-se a
l'equip de govern, el portaveu ha expressat: "Siusplau, retirin-lo de
forma immediata".

Tal i com es troba actualment el monòlit, sense cap tipus de context
explicatiu (ni una sola placa actualitzada) la inscripció dóna a entendre
una resistència honrosa de Coma Ysern davant de les forces republicanes.
Per contra, la CUP creu que qualsevol vestigi del franquisme que hagi de
mantenir-se inevitablement a la via pública hauria de rebre un tractament
historiogràfic actualitzat, que contextualitzi la Dictadura franquista com
un règim opressor.

En suport a la reivindicació de retirar el monòlit hi concorre la
disposició de la Llei de la Memòria Històrica espanyola (2007), que
estableix que escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones
conmemorativas de exaltación personal o colectiva del levantamiento
militar, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura deberán ser
retiradas de los edificios y espacios públicos. Com que en aquest cas no
s'hi aprecien excepcions pel seu valor estructural o artístic, la retirada
s'ha de fer efectiva. "No té cap valor artístic. Tampoc estructural, ja
que, amb una maça, es podria repicar fàcilment sense causar danys a
l'edifici. L'única oposició, hipotèticament, que podria trobar-hi
l'Ajuntament és la dels propietaris de l’habitatge on es troba adossat el
monòlit, i en aquest cas caldria que s'hi entrés en negociacions. Però no
s'han fet mai passos en aquest sentit", ha explicat Navarro. La CUP
presentarà una moció al proper ple municipal en què es demanarà la
retirada del monòlit.

La història

El monument ret homenatge a Pere Coma Ysern, un personatge reaccionari de
la Girona d'abans de la guerra que vivia a la mateixa casa del carrer
Heroïnes de Santa Bàrbara on avui hi ha el monòlit. En el marc de
l'alçament militar contra la República i el seu fracàs a Catalunya, Coma
Ysern es va atrinxerar a casa seva i des d'una de les finestres del primer
pis va començar a disparar. Així es reconeixia en una crònica de la
inauguració del monument que fou publicada al diari El Pirineo el 8 de
gener del 1940: [...] desde una ventana del primer piso tuvo a raya una
legión de milicianos y guardas de asalto [...]. Després d'un dia sencer
d'intercanvi de trets, el de 20 de juliol del 1936 aquest home va ser
abatut pels Guardes d'Assalt, comandats pel sergent Grau. A partir de
llavors Coma Ysern -conegut en el martirologi franquista com a "Pere Jan"-
seria objecte d'homenatges. El primer s'esdevingué amb la col·locació
d'aquest monòlit, que originalment era exempt però que uns anys més tard
fou adossat a la paret, tal i com encara es conserva actualment. La seva
inauguració tingué lloc el 7 de gener del 1940, i fou una iniciativa de la
Hermandad de Caballeros y Damas de España i de la Benemérita Hermandad de
Cautivos por España. Segons les cròniques, hi assistiren moltes autoritats
locals del règim.

D'altres casos a Girona i a l'entorn

Aquest no és l'únic elements franquista que encara pot observar-se a la
ciutat. Entre d'altres, la CUP denuncia la permanència de l'àliga
franquista de grans dimensions adosada al Pont Major, visible des de la
benzinera d'aquest barri o des del passeig que voreja el Ter.
Tipològicament semblant al el monòlit del carrer Heroïnes, a la carretera
de Canet d'Adri també s'hi troba un monument franquista, dedicat a Joaquim
Roquet-Jalmar i Oms, caído por Díos y por la patria.