L'Audiencia Nacional absol els 16 joves gironins que van cremar fotos dels reis


El titular del jutjat central de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, va absoldre ahir els 16 independentistes acusats de cremar fotos del Rei el setembre del 2007 a la plaça del Vi de Girona per mostrar la seva solidaritat amb Jaume Roura i Enric Stern -els dos primers joves imputat uns dies abans pels mateixos fets-.



L'absolució d'ahir va venir forçada després que el fiscal modifiqués la qualificació dels fets i la petició de pena, en rebaixar a una falta lleu de desordres públics el delicte d'injúries greus contra la Corona pel qual havien estat acusats.















El jutge va qualificar "d'incomprensible" la decisió del fiscal ja que "l'Audiència Nacional no és competent per condemnar faltes, només delictes", va puntualitzar el magistrat. La sentència va ser rebuda amb aplaudiments per tots els acusats presents a la sala, que van abandonar les dependències judicials entre abraçades, salts i crits de "jo també cremo la Corona espanyola!"



Davant la modificació, Vázquez Honrubia va exposar que "resulta incomprensible, senyor fiscal, perquè no han variat les circumstàncies i amb el mateix material provatori s'ha degradat el delicte d'injúries a la Corona per un mer fet de desordres", va lamentar el magistrat, que també va recordar que "el delicte d'injúries o és un delicte, o no és res". En aquest sentit el magistrat va matisar que "aquesta Audiència és competent per conèixer delictes i no faltes, pel que queden tots absolts".



El fiscal de l'Audiència Nacional Lluís Barroso, durant la seva exposició de conclusions finals, va demanar que els acusats fossin condemnats a 500 euros de multa per a cadascun (20 euros per 25 dies) per la falta de desordres en entendre que els acusats no van injuriar la Corona amb la seva actitud. Això suposava un canvi radical ja que en un primer moment, el fiscal demanava multes de 3.600 euros per a cadascun dels 16 processats pel delicte d'injúries.




Els advocats de la defensa van sol·licitar la lliure absolució dels seus representats en entendre que els fets pels quals se'ls imputava no van suposar un acte de desordres públics, sinó que es va tractar d'un acte pacífic emparat en el dret a la llibertat d'expressió.



Segons que informava l'agència Efe, fonts jurídiques van confirmar a més que el fiscal ja va oferir la rebaixa de pena als acusats per arribar a un acord mutu minuts abans de la vista, però aquests no van acceptar-ho.

Per aquesta causa, es van asseure al banc Mustafá Shaimi, Jordi Tomàs Munsó, Núria Brugada Arnau, Biel de Montserrat Valls, Miquel Pòrtulas Oliveras, Sònia Carbó Molven, Jordi i Xavier Rabasseda Bosch, Pau Costa Cunill, Lluís Sales Favà, Miquel Serrats Sau, Joan Pujolàs Vilar, Xavier Navarro Morera, Pere Cortada Hortalà, Lluc Salellas Vilar i Jordi Casas Mas.



En les seves declaracions davant del tribunal, tots ells van reconèixer la seva participació en la crema de les fotos, un acte que van coincidir a qualificar com "un acte pacífic de solidaritat amb Jaume Roura", en "exercici de la llibertat d'expressió" i en rebuig a una "institució anacrònica com la Monarquia".



A voltes amb el català



Precisament, durant la vista, la compaginació de diversos idiomes va donar lloc a diversos moments de confusió. Va ser el cas d'un dels imputats, d'origen marroquí, Mustafá Shaimi, que va declarar en català. "Vostè parli en el que li resulti més fàcil, si vol un traductor marroquí jo li poso", va informar-lo Vázquez Honrubia, qui, ja en el primer judici contra dos imputats pel mateix delicte, va impedir als acusats Enric Stern i Jaume Roura expressar-se en català.



Després, l'independentista català marroquí va començar a contestar al seu advocat en espanyol, rectificant ràpidament en català. Aquesta confusió va generar les rialles de la sala i els elogis del jutge: "Guaita, que es posa vostè a parlar en castellà, vostè és bilingüe, genial", va dir.

Les rialles van repetir-se en diversos moments de la vista, provinents de les desenes d'amics dels acusats que es trobaven en el judici. "M'agrada que en els meus judicis la gent s'ho passi bé, però no tant", va dir el jutge.