Nyic-nyic
28/11/2010
Article de Jordi Vilamitjana publicat al Diari de Girona
Nyic-nyic, tretze són tretze, tossut que tossut, sisplau per força, aquest Ajuntament ens vol construir un Centre d'Art Contemporani. Tenen els terrenys, tenen el disseny i el projecte, tenen patent de cors per fer i desfer la ciutat impunement i ja 'només' els falten els diners: 5 milions d'euros.
El darrer pas, de fa quatre dies, ha estat la presentació del projecte de l'edifici Bòlit per al Centre d'Art Contemporani. Se'n preveu la construcció, si arriben els diners, per al 2012. Volen ubicar-lo al costat de la Biblioteca 'central' de Girona que es desplaçarà de la Casa de Cultura a la finca d'Emili Grahit. L'edifici projectat simula una fàbrica, amb el característic escalat serrat de la nau. Es preveu que sigui una fàbrica de creacions que aporti a la ciutat el benefici dels artistes.
Curiosament, arreu del món on la crisi està percudint amb força, els esforços polítics i econòmics es dirigeixen cap a l'auxili social, cap a la recuperació de la confiança en els factors més segurs de l'economia. Aquí no. Aquí es tracta de fer volar coloms.
Cada vegada que sento parlar d'aquest projecte, cada vegada que veig com ni res ni ningú, en un mar d'indiferència ciutadana, atura una obra que gent civilitzada només gosaria fer en temps de vaques grasses i abundància, cada vegada que hi penso i penso en els gironins i gironines que ho estan passant malament perquè els falta allò més bàsic per menjar i viure, penso que aquests no poden ser els meus polítics.
El Consell Assessor s'ho hauria de fer mirar: que és que no hi ha prou sales d'exposicions buides a Girona? Que és que a can Valvi, a can Fita, al Claustre, a la Mercè, a la Casa de Cultura, a can Ninetes, a la Diputació, a la Fontana d'Or, a la nova seu de la Generalitat, al Museu d'Art i a totes les altres sales de la ciutat no hi caben les obres creades pels artistes? Quants gironins que no siguin els 1.000 que es van repetint arreu visitaran el CAC?
La presentació del Bòlit en plena campanya i en plena crisi és un acte d'obscenitat política. Fa set anys que els socialistes gironins el tenen posat entre cella i cella, com una obsessió, com un desfici. Cal preguntar-se seriosament si aquesta és la política i aquests són els polítics que Girona vol, que Girona necessita.