En l'arxiu de les diverses causes que s'han obert més tard o en la pròpia in-acció de la justícia envers les successives cremes, hi reconeixem haver aconseguit fer variar l'estratègia de l'Estat. Així, algú, en algun despatx, ha pogut considerar que els càstigs col·lectius segurament no són una forma massa intel·ligent de sotmetre la voluntat de les persones i dels pobles.

Ara bé, aquest article vol treure a col·lació una de les qüestions prèvies que la nostra defensa esgrimirà el proper 29 d'octubre.  No pretenc exposar els meus arguments des del Dret, tal i com farà el nostre lletrat,  si no que vull enumerar uns fets tal i com van succeir perquè qui ho hagi de fer, finalment reflexioni.  Vull parlar de la tasca duta a terme pels Mossos d'Esquadra en el marc de la investigació que en darrer terme propiciaria les citacions a l'Audiència Nacional. Aquestes foren unes diligències amb moltes irregularitats i punts foscos, sobre els quals cal posar-hi llum ràpidament. En un moment en què s'emfatitza la tasca d'aquest cos policial al llarg de gairebé 30 anys, és bo que diguem que no tot són flors i violes. Reparar en aquests punts és, com a mínim, un exercici d'higiene democràtica, que ens previndrà de caure en un cofoisme força injustificat quan parlem dels Mossos d'Esquadra.

Els Mossos d'Esquadra van actuar amb notable eficàcia durant les investigacions. Qui estigués a Girona aquells dies, recordarà que durant el setembre del 2007 la ciutat fou presa pel cos policial autonòmic, d'una forma en què no s'havia vist des del tardofranquisme (llavors amb els grisos). Durant aquells dies sovintejaren les retencions i els seguiments a ciutadans, l'assetjament desmesurat a les concentracions... En darrer terme, uns informes policials ben detallats foren tramesos a la Fiscalia de l'Audiència Nacional en temps rècord.

Aquests informes s'elaboraren a través de la coacció a diversos professionals dels mitjans de comunicació, un dels quals, en Jordi Ribot, arribà a ser citat a l'Audiència Nacional amb l'amenaça de sortir-ne com a imputat si en negava a entregar el seu material gràfic. Quedà clar que els Mossos d'Esquadra havien vulnerat o ajudat a vulnerar la llibertat de premsa i el secret professional. Tot plegat sense massa motius, ja que -tal i com es demostrarà aquest dimecres a judici- el cos policial comptava amb les seves pròpies càmeres, que ho gravaven tot des dels balcons de l'Ajuntament.

Amb tot, els mateixos Mossos foren els encarregats de comunicar-nos, a les 19 persones que fórem imputades en primera instància, que  havíem d'anar a recollir la citació a les dependències del cos. Si l'obtenció de les nostres dades per a fer els informes policials ja desperta incerteses, més paradoxal resultaren encara aquestes comunicacions. El cert és que els Mossos trucaren, un per un, als telèfons mòbils de les 19 persones.  Telèfons que en algun cas compten amb un contracte, però que en la majoria d'ocasions funcionen amb prepagament. En tot cas, aquestes són comunicacions força sospitoses tenint en compte que cap de nosaltres havia facilitat mai les seves dades al cos policial i que cap de nosaltres comptava amb antecedents penals.  Els Mossos, doncs, poden estar incomplint sistemàticament diferents supòsits de la Llei de Protecció de Dades, ja que deuen  disposar de les nostres dades en fitxers policials no declarats (on, com a mínim, hi deuen constar els telèfons i noms i, evidentment, fotografies associades, que haurien estat necessàries per a identificar-nos).

Aquestes irregularitats que he apuntat han estat tolerades (fomentades ?) fins ara pels comandaments polítics dels Mossos d'Esquadra. Hauria de ser, doncs, el govern d'Entesa, i molt específicament els responsables d'IC – titulars de la conselleria – els encarregats de respondre'n, en cas que ho volguessin fer. La judicatura tampoc hauria de quedar al marge d'aquest afer, tenint en compte que determinats processaments, com el nostre, es tiren endavant malgrat que hi ha visos d'il·legalitat en les investigacions policials. Fins que no resolguem aquestes incerteses, la vista del 29 d'octubre no hauria d'anar més enllà de les qüestions prèvies.