La visió d’un geògraf militant de l’esquerra independentista       

Un dels referents en geografia és sens cap mena de dubte David Harvey, geògraf anglosaxó de formació marxista. Les seves reflexions i treballs que vinculen l’espai, la geografia i la lluita de classes són d’un gran nivell i ha aportat noves visions crítiques que mereixen ser tingudes en compte. D’altres geògrafs s’han destacat pel seu compromís per una societat sense classes socials, més justa i equitativa: Bunge, Reclus, Kropotkin...

Als Països Catalans l’esquerra independentista com a moviment polític que aspira a ocupar un espai en el si del poble català, és un moviment caracteritzat per l’heterogeneïtat i la pluralitat; són múltiples les sensibilitats que conviuen al si del moviment: anarquistes, comunistes, socialistes, ecologistes, militants antipatriarcals, feministes...amb un comú denominador: l’aspiració d’un horitzó de llibertat nacional pel nostre poble.

Tanmateix, crec que la majora de militants de l'EI som majoritàriament marxistes i aquí on crec que hem de fer l’exercici de reflexió; hem de ser capaços de construir un referent unitari on hi convisquin les diferents sensibilitats i crear un corpus teòric propi adaptat a les condicions històriques del nostre poble, capaç d’integrar la pluralitat ideològica del nostre moviment. S’han d’acabar les diferències substancials entre anarquistes, comunistes i ecologistes; precisament el següent text ens pot ajudar a sintetitzar una resposta aglutinadora on conflueixin les diferències sense cap tipus de contradicció.El text, obra del geògraf nord-americà Harvey, conegut per la seva filiació marxista, aporta una visió de les contradiccions entre ideologies.

“Sobre la història i la condició actual de la geografia: Un manifest materialista històric” 

"Els advocats de les causes comunitàries no poden justificar una actitud de "la comunitat per sobre de tot" si el benefici d’una comunitat és pèrdua per a una altra, de la mateixa manera que els defensors del medi ambient no poden raonablement pronunciar-se sense plantejar-se les conseqüències en el camp laboral.

Els anarquistes, sensibilitzats cap a qüestions ecològiques i comunitàries, els manca una teoria social potent per a comprendre la dinàmica del capitalisme en relació amb el poder estatal. Els marxistes estan dotats d’una teoria potent però els resulta difícil tractar les qüestions ecològiques o estudiar la importància dels individus i els grups socials dins les particularitats de l’espai i el lloc."

Aquestes reflexions em semblen molt interessants i sobretot d’una gran utilitat metodològica. L’esquerra independentista ha de redefinir conceptes i esdevenir una alternativa creïble capaç d’incidir en la societat que pretén alliberar, i per això és imprescindible dotar-se d’una estructura orgànica sòlida i arrelada al territori; però ens equivocaríem si oblidéssim la definició del marc teòric, de les eines teòriques que han de guiar tota acció política.L'aparent contradicció que hi ha entre ecologisme i socialisme ha quedat resolta des de l’aparició del manifest ecosocialista impulsat per Joel Kovel i Michael Löwy ; el problema rau en que opcions reformistes com IC-V se l’han fet seu i l’han desvirtuat. Per tant l’esquerra independentista ha de fer un exercici de recuperació dels principis fundacionals del manifest i retornar-li el valor original. Cal fer també un exercici d’introspecció en el concepte de decreixement.

Ara que estem vivint moments de crisi del capitalisme s’està produint una reculada del creixement econòmic que pot desembocar en una recessió o decreixement del PIB. I cal tenir en compte que aquesta alteració, aquest decreixement sobtat pot perjudicar seriosament les economies de les classes populars i dels sectors socials més febles; per tant cal posar l’ èmfasi en la necessitat de redistribuir la riquesa generada, cal generar riquesa, certament, però l’ important és la redistribució.

I és a través de la Unitat Popular, el projecte estratègic més potent de l'EI encapçalat per la CUP que l’ independentisme ha de saber aglutinar en un mateix espai les diferents facetes d’un moviment d’alliberament: marxistes, anarquistes, ecologistes, feministes... Units per un mateix objectiu i per una mateixa veu que s’expressa a través de múltiples veus cohesionades, lluny de dogmes, en un projecte col·lectiu obert i capaç d’aglutinar múltiples sensibilitats, un projecte capaç de fer front als embats de l’estat capitalista que ens oprimeix com a poble. La història del nostre poble està farcida d’episodis històrics i referents per a l’emancipació i a nosaltres ens pertoca fer honor als nostres avantpassats i impulsar un moviment polític i social capaç d’il·lusionar les classes populars del país en un projecte de futur, llibertat col·lectiva i justícia social.