ANTONI RICO I GARCIA, historiador i membre del Secretariat Nacional de la CUP.

Dir que el sistema capitalista, en termes keynesians, està en plena crisi no és cap novetat ni descobriment. De fet, ja fa uns quants anys que és així, especialment des de l´aparició del neoliberalisme i la caiguda del mur. De la mateixa manera passa amb el concepte clàssic i liberal d´estat - nació, totalment superat per les macroestructures del mercat de les multinacionals.

Ara bé, l´esquerra independentista ha de basar les seues decisions polítiques en anàlisis que superen per molt el seu marc d´actuació i la seua realitat quotidiana? Crec que el nostre moviment ha de tenir en compte la realitat global -sabeu allò del pensa globalment?- però actuar de manera local contra el sistema, a dins i a fora, aprofitar totes les escletxes que té. 

I quan dic totes les escletxes, estic parlant de qualsevol racó que l´enemic deixe per introduir el nostre discurs i la nostra praxi política per anar erosionant-lo i destruint-lo: això no és convertir-nos en una mena de buròcrates de partit, ni molt menys. I reconec que tampoc estic inventant res, és una fórmula que funciona des de fa molts anys en d´altres moviments d´alliberament nacional als quals, molts cops, sols ens hem dedicat a imitar en l´estètica.

En els darrers anys, l´esquerra independentista ha crescut com mai abans ho havia fet. Un procés que respon a diversos factors entre els quals jo destacaria un de fonamental: la maduració del moviment. Les nostres idees han passat de ser defensades únicament i exclusiva al carrer i a manera d´agitació pura i dura, a estar transformades en propostes clares i contundents, portades als ajuntaments per regidors i regidores, sense abandonar l´altra cara de la lluita: la mobilització popular. Una situació que ha engrescat molta gent que s´havia quedat en el camí i a molts d´altres que no creien en nosaltres. Però clar, tot procés de creixement polític que vol ser majoritari i no marginal comporta una sèrie de riscos.

Tot revolucionari els ha d´afrontar. No assumir els pros i contres de la consolidació com a alternativa política és, des del meu punt de vista, un pas endarrere en tot el camí avançat. De la mateixa manera, també crec que és una errada apostar per incidir en les estructures municipals del sistema i no fer-ho, si el moviment creu que ens cal, en d´altres com els parlaments autonòmics. I no estic dient que l´esquerra independentista haja de presentar una candidatura a les properes eleccions del Principat, el País Valencià o les Illes. No. De fet tinc molts dubtes al respecte, malgrat que l´anàlisi conjuntural ens pot dir que és el moment. Simplement dic que no hem de tenir por de fer-ho, d´igual manera que no badem a l´hora de fer política als ajuntaments i ho valorem com a positiu. Al final, sincerament, no es tracta d´una altra cosa que d´aplicar la premissa fusteriana de "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres".

Si una cosa ens ha demostrat el treball en els ajuntaments és que molts temes es decideixen en d´altres àmbits on també hem de saber incidir. Que el primer pas ha de ser la consolidació arreu del territori en l´àmbit municipal, estic d´acord. Convertir aquest aspecte estratègic en l´excusa per no fer passos avant, ja no em sembla bé. De la mateixa manera que tampoc crec que avançar en aquesta direcció siga per a res contradictòria amb l´elaboració d´altres mecanismes estructurals i polítics totalment diferents dels del model de democràcia parlamentària actual.