Antoni Rico i Garcia,militant de la Cup Girona.

Davant del model consumista i elitista que ofereixen les institucions de la nostra ciutat, creiem que ha arribat el moment de potenciar una veritable cultura popular que s'allunyi dels models establerts pel sistema econòmic

L´autor reclama respostes respecte la falta de cinema en català

Girona és una de les ciutats més importants del nord dels Països Catalans. Malgrat tot, no podem dir que estiguem a l'altura en termes culturals. La nostra ciutat compta amb un model d'oci fonamentat en la cultura entesa com a consum, no com a enriquiment personal i social al servei de les classes populars. Les inversions realitzades els últims anys per l'equip de govern municipal han estat clarament encaminades al foment d'aquesta cultura per a elits, l'art com a matèria de consum.

Fer un auditori i gastar-se els diners que ha costat, tenint en compte que la demanda de la majoria de les associacions de la ciutat era el d'una sala de concerts amb espais habilitats per a l'assaig i la creació, ens sembla que defineix molt clarament la política cultural del tripartit gironí. Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) entenem, doncs, que la relació entre cultura i societat ha de ser directa per poder crear espais de complicitat entre l'art i les persones.

Així, davant del model consumista i elitista que ofereixen les institucions de la nostra ciutat, creiem que ha arribat el moment de potenciar una vertadera cultura popular que s'allunyi dels models establerts pel sistema econòmic actual i creï alternatives reals. A partir de la millora dels espais amb què actualment comptem, des de centres cívics fins a teatres, passant pel carrer, la feina de gestió de la cultura ha d'estar basada en la relació directa entre les institucions i les associacions gironines que treballen en els diferents àmbits d'allò que entendríem per món cultural: des de l'àmbit musical fins al teatral, passant per la poesia i acabant pel jovent. Són aquests sectors els que han de dir a les institucions com han de gestionar la cultura, i no a l'inrevés.

Parlant de cultura, no hem d'oblidar tampoc la qüestió lingüística i nacional. Majoritàriament, Girona és una ciutat on el sentiment de catalanitat, de pertinença a la nació catalana i no a cap altra, és dels més importants del nostre país. Malgrat tot, no ens podem adormir i pensar que tot està fet. En qüestions lingüístiques, certs sectors econòmics i socials sembla que encara mantenen amb impunitat absoluta la seva falta de respecte cap al català. El cinema n'és un exemple. La CUP ha presentat durant aquesta legislatura diferents mocions per reivindicar un posicionament de l'Ajuntament respecte a la manca de cinema en català. La resposta, com és habitual en aquests temes, ha estat el silenci. Si bé és cert que no és una matèria que depengui de les institucions municipals, també ho és que l'Ajuntament pot i ha de mostrar la preocupació per aquest tema davant els responsables directes, en aquest cas, la Generalitat i les empreses del món del cinema. Això tampoc no han estat capaços de fer-ho.

Finalment, la qüestió nacional, pel que fa a l'àmbit de la cultura, va molt lligada a la simbologia oficial. Girona és una ciutat catalana, i no es pot permetre que des de les nostres institucions es continuï fomentant una simbologia clarament espanyolista i contrària al sentiment de catalanitat de la nostra societat. L'ús de la bandera espanyola en edificis oficials com és l'ajuntament, n'és un exemple. Tampoc creiem que sigui legítim que el saló de plens, on teòricament hi ha dipositada la voluntat popular, sigui presidit pel quadre del rei espanyol, Joan Carles I, hereu d'una dictadura i representant de la institució més antidemocràtica que ha conegut la història: la monarquia. En línies generals, aquests serien uns punts mínims per poder avançar en el nostre procés de recuperació nacional, en què la cultura és una peça clau. Les institucions municipals han d'aplegar esforços per treballar en dita recuperació. Tot poble té la seva cultura i tradicions, i si bé és cert que varien amb el pas dels anys, depenent de la conjuntura històrica en què viu, també ho és que allò que tenim ara desapareixerà si no ho apreciem i potenciem nosaltres. Al cap i a la fi, la cultura catalana depèn estrictament dels catalans i catalanes, de les persones que la creem.

Article publicat al punt diari el 23 d´abril.