Joves,valors i Política
13/05/2008
Biel de Montserrat i Valls, militant de Maulets
El nivell d'implicació política dels joves als Països Catalans és francament baix. Tant els nivells d'associacionisme polític com l'ús de les diferents formes de participació política s'allunyen molt d'allò desitjable. No cal ser un gran analista per constatar-ho: n'hi ha prou a sortir al carrer i observar. I això, que consti, no vol dir que no es mantinguin amb certa continuïtat algunes estructures associatives juvenils de caire polític, o que en determinats sectors polítics la implicació juvenil sigui determinant.
L'esquerra independentista catalana, sense anar més lluny, n'és un clar exemple. Sens dubte, aquesta baixa implicació política respon a múltiples factors: tants, que són impossibles de condensar en aquest article i, humilment, no em veig amb cor de desgranar. Però sí que m'agradaria fixar-me en aquells que responen, d'alguna manera, al model social que deriva del nostre sistema polític, també econòmic, fins i tot, de valors oficial.
En primer terme, per a la implicació política ens calen les habilitats, les aptituds, fins i tot els valors. Podem dir-ne capacitat de treball col·lectiu, voluntat cooperativa o associabilitat; és allò que ens expliquen conceptes com capital social o cultura participativa. Valors que no són estrictament polítics, però que són imprescindibles per a la implicació política.En tot cas, són habilitats, aptituds, estats de consciència que no poden imposar-se sinó que s'han de treballar i potenciar; cal dotar d'eines, facilitar als infants, als joves, que puguin assolir aquestes capacitats. I aquesta, sens dubte, no és la tendència dominant. L'individualisme, en certa manera l'egoisme, són valors liberals que se'ns presenten molt integrats a la nostra societat, massa, i que són antagònics a totes aquestes habilitats i capacitats. I els agents del sistema actuen de socialitzadors constants d'aquests valors: el mateix sistema polític, que marca el vot com a única forma de participació política diguem-ne oficial, les empreses –i més en l'actual tendència temporalitzadora i dinàmica- o la mateixa estructura social que ha derivat de l'Estat del Benestar. Tot plegat són elements i fenòmens distants però interrelacionats profundament en la inculcació d'unes pràctiques individualitzadores, que dificulten l'arrelament d'habilitats cooperatives i solidàries i que no faciliten una participació política conscient. Un altre element determinant i, aquest sí, directament relacionat amb la política, és la concepció de la política mateixa i del rol dels individus en el procés polític. Un model que limita la participació política oficial a l'emissió del vot per a l'elecció de representants és un sistema que desmotiva els ciutadans en la seva activitat política, que no afavoreix l'autoorganització i que situa la centralitat de la política, que ens pertany com a membres de la societat, a centres de poder i de presa de decisions allunyats dels individus. S'ho mirin com s'ho mirin i per molt que intentin negar-ho. I aquesta manca d'interacció i l'obsessió de foragitar la comunitat dels processos de presa de decisions i els debats polítics produeix desinterès, també desconfiança, i fa de la política quelcom poc atractiu i llunyà, especialment per als joves. D'una concepció activa de la política en resulta interès per a la formació, voluntat d'informació, capacitat d'anàlisi i participació, i aquests són precisament els valors que no transmet –voluntàriament, és clar- el sistema polític oficial d'avui. Aquests factors influeixen tots els ciutadans, no només el jovent, però és innegable que són especialment importants per als joves en les etapes de la socialització i en el desenvolupament d'una cultura política i social pròpia. Per això és important que des dels sectors més conscienciats dels Països Catalans dediquem esforços a transmetre aquests valors entre el jovent. Organitzacions juvenils, ateneus, moviments socials; però també actors aparentment no tan polititzats, com les entitats d'educació en el lleure, associacions de voluntariat, etc. hem de treballar per fer aflorar i consolidar l'"altra política", la de veritat, la justa, la cooperativa, la conscient, la participativa, la solidària, la popular, la de base. D'això que ara són només petits focus de resistència, fer-ne una xarxa crítica, efectiva en la transmissió d'eines per a l'activitat política i la transformació social entre els joves. En definitiva, fer pinya per fer créixer, als Països Catalans, joves que creguin en el futur i que lluitin per fer-se'l seu. [publicat al num. 260 de la revista Lluita]