Jordi Navarro, portaveu de la CUP de Girona

En aquests temps de globalització múltiple, en què les identitats, els territoris i les consciències s'homogeneïtzen i perden valor, es fa del tot necessària la recerca de la singularitat i la reafirmació. Una reafirmació que ha de ser personal, territorial i social. Com a capital històrica, Girona disposa d'elements patrimonials i culturals que li permeten definir-se en el magma incert de la globalització. La ciutat pot singularitzar els seus valors. Tanmateix, hi ha un element del municipi que des del meu punt de vista té unes potencialitats i uns valors extraordinaris. És la Devesa de Girona; l'arbreda monumental que s'alça imponent a la riba dreta del Ter i que ha inspirat poetes, escriptors i artistes plàstics. Sempre he pensat que aquest espai fenomenal és un dels trets que han ajudat a vertebrar la identitat local gironina. Estic plenament convençut que la Devesa no té res a envejar als parcs i als jardins de referència internacional: París, Londres, Nova York... grans capitals que han associat la seva imatge a la dels grans parcs urbans.

 Problemes principals

Però un dels principals problemes de la Devesa, el gran parc urbà de la ciutat, és que no l'hem sabut potenciar i cuidar com es mereix. La nostra Devesa –element identitari de primer ordre– és també una excel·lent reserva de silenci, un espai de recer espiritual, a més d'un refugi de fauna i espai d'esbarjo de gran qualitat. La Devesa és patrimoni local i motiu d'orgull dels gironins i gironines. Però també pot esdevenir un element patrimonial universal, malgrat no gaudir de cap títol. Es tracta de potenciar-ne els valors i internacionalitzar-los, tot donant un caire cívic i paisatgístic a la Devesa. Per tot plegat, expresso la meva preocupació per l'anunci de fer un nou pavelló d'esports a la Devesa. En un article publicat fa poc a El Punt, el regidor d'Esports, Josep Maria Jofre, argumentava la necessitat d'encabir-hi aquest nou equipament, ateses les necessitats del barri i de la ciutat i responent a les recomanacions del PIEC (pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya ) i el MIEM (mapa d'instal·lacions esportives municipals).

Contra la saturació

Coincideixo plenament amb el regidor que l'esport és font de salut i cohesió, i també que el barri de la Devesa necessita equipaments. Però no comparteixo en absolut saturar més el parc d'infraestructures i equipaments. Fragmentar aquest espai i densificar-ne els usos no contribueix a consolidar-lo, i, per tant, brindar-lo intacte a les futures generacions. Sóc del parer que la Devesa s'ha d'eixamplar i fondre's amb les ribes del Ter, tot esdevenint un espai natural de naturalesa urbana de primer ordre. Fidel a aquest plantejament recomano als gestors municipals seny i prudència , no fos cas que un rampell de radicalitat i voracitat constructora malmetés la Devesa de forma irreversible.

Atès que el debat pot esdevenir complex i que hi pot haver posicions enfrontades, proposo que abans de malmetre la Devesa, els gironins i gironines debatem a fons el futur de l'espai. Sobretot demano a l'equip de govern que no escatimi esforços per impulsar un procés participatiu, un procés sense tuteles partidistes ni hipoteques, un procés on la ciutadania, de forma oberta i lliure, pugui definir d'una vegada per totes el futur d'aquesta joia ambiental i ciutadana que és la Devesa de Girona, amb el benentès que el seu valor ambiental i social és el que li atorga singularitat i universalitat.